Sensacions oposades
Atletisme. Guerrero, lluny de les expectatives en 1.500 m, i Bestué, amb marca personal en 200 m (23.19), no poden superar el primer escull olímpic
Els atletes catalans continuen sense poder superar el primer escull de la competició a l’estadi olímpic de Tòquio. Ahir va ser el torn de la banyolina Esther Guerrero (1990) i la santcugatenca Jaël Bestué (2000). El comiat de la migfondista i la velocista, però, va tenir contextos totalment oposats. Guerrero, que ja va competir en els 800 m als Jocs de Rio, vivia la seva segona experiència olímpica, aquest cop en els 1.500 m, molt més bregada en competicions internacionals i amb aspiracions d’arribar més lluny en cites del màxim nivell després de l’aposta del salt de distància. Bestué, amb només 20 anys, s’estrenava en el torneig olímpic i es va quedar a les portes d’accedir a les semifinals, amb marca personal després d’una gran sortida (23.19 per 23.23) i a només tres centèsimes d’obtenir el bitllet amb el tercer temps de repesca.
Guerrero va sortir en la segona sèrie, la mateixa que la neerlandesa Sifan Hassan, i amb el cinquè millor registre de les inscrites (4:02.41). La romanesa Claudia Bobocea va prendre el lideratge i va marcar els temps de pas en les dues primeres voltes (1:06.34 i 2:13.90), un ritme accessible per a la catalana, que transitava en la meitat del grup. Passat l’equador, la deixeble de Joan Lleonart es va haver d’obrir fins al carrer 3 per avançar posicions i en el parcial dels 1.000 m (2:47.3) ja estava a l’altura de la corredora romanesa, en el segon lloc. Assídua en els mítings de la Lliga del Diamant, semblava que la migfondista del Pla de l’Estany tenia la situació sota control i així va afrontar els últims 200 metres en tercera posició. Només faltava rematar la feina i arribar entre les sis primeres per guanyar-se el bitllet per a les semifinals. Guerrero, però, es va quedar sense forces en la recta final, es va veure superada per tres rivals i va quedar relegada fins al vuitè lloc amb un registre de 4:07.08, insuficient per obtenir un dels sis temps de repesca. El tall va quedar en 4:06.22. La banyolina no va amagar la seva frustració: “Quan he arribat a meta ja sabia que em quedaria fora. No he corregut bé perquè pensava que anava a ritme, però estaven fent molts canvis i en la recta no he tingut força. No he sabut gestionar la cursa. En la recta he tingut una sensació desagradable i em sap molt greu perquè no he demostrat tot el que tenia. Simplement no ha estat el meu dia després d’haver treballat tant tot l’equip.”
Les expectatives per a Bestué, que es va guanyar la plaça per als Jocs a última hora gràcies al nou sistema del rànquing mundial, eren menors i el fet d’haver registrat la marca personal en el millor escenari va satisfer plenament les seves aspiracions. “Estic molt contenta pel fet de ser aquí i haver tingut l’oportunitat de venir. Ha estat un any molt dur i he pogut aconseguir una marca personal, tot i que crec que ho podria haver fet millor. He competit molt bé, i és que quan he participat en campionats internacionals absoluts m’ha costat ser ferma, així que molt contenta amb la meva actuació”, va sentenciar.