Comença l’espectacle
Sifan Hassan guanya en els 5.000 m el primer títol dels tres a què aspira a Tòquio, amb els 1.500 i el 10.000 en l’horitzó
La neerlandesa culmina una remuntada espectacular després d’una caiguda en les sèries matinals
La neerlandesa Sifan Hassan va interpretar ahir en els 5.000 m el primer capítol de la trilogia d’ors que vol completar a Tòquio per passar als annals de la història olímpica. La corredora d’origen etíop també té en el programa de competició els 1.500 i els 10.000 m per signar un triplet sense precedents en els Jocs. Ahir era ben segur una de les jornades clau per assolir la seva fita, perquè afrontava la final de 5.000 m hores després d’haver competit en les sèries de 1.500 m i, a més, amb un contratemps inesperat.
La doble campiona mundial a Doha (1.500 m i 10.000 m) va anar per terra just quan iniciava l’última volta, amb totes les corredores buscant la millor posició. En comptes de plànyer-se sobre el tartan per la seva malastrugança, Hassan es va reincorporar ràpidament, va reprendre la marxa i va protagonitzar una remuntada espectacular. En 300 metres va ser capaç de recuperar dotze posicions i arribar a meta amb suficiència per guanyar amb 4:05.17. Segur que, en la reacció immediata de Hassan, hi va tenir molt a veure la seva biografia i la capacitat de supervivència, quan amb només 15 anys va abandonar la seva Etiòpia natal i va adquirir la condició de refugiada als Països Baixos.
L’exhibició en els 1.500 m deuria tenir efectes intimidatoris en les seves rivals en la final de 5.000 m, perquè en comptes de desgastar-la, aprofitant el sobreesforç extra matinal, li van fer una cursa a mida perquè pogués imposar la seva velocitat final en l’última volta. En la posada en escena, la jove nipona de 20 anys Ririka Hironaka va tenir el seu moment de glòria i va marcar el pas en els primers 1.000 metres (3:00.67). A partir d’aquí, la kenyana Hellen Obiri i l’etíop Ejgayehu Taye es van alternar al capdavant de la cursa, però el ritme, pròxim als 3 minuts per quilòmetre, era molt accessible per a Hassan, que marxava còmodament al mig del grup capdavanter. De mica en mica es va anar incrementant el ritme, i a tres voltes del final ja s’havia fet la selecció definitiva. La neerlandesa Hassan encara va passar cinquena al toc de campana, però la seva progressió ja no va tenir aturador i, una per una, va anar superant les seves rivals i va arribar vencedora amb 14:36.79, al davant d’Obiri (14:38.36) i l’etíop Gudaf Tsegay (14:38.87). “No m’ho puc creure. Aquest matí he gastat molta energia i estava una mica cansada. No em podia creure el que m’havia passat. Em sentia fatal i no em pensava que a la tarda seria capaç de ser campiona olímpica”, va admetre Hassan. En tot cas, l’espectacle acaba de començar i la fondista neerlandesa, si es compleix el guió, tornarà a saltar a la pista dimecres en les semifinals de 1.500 m (12 h), divendres en la final (14.50 h) i dissabte, per rematar la feina, en la final directa de 10.000 m (12.45 h).
El marroquí El Bakkali triomfa en territori kenyà
El marroquí Soufiane El Bakkali va trencar la supremacia kenyana en els 3.000 m obstacles, que es va iniciar a Mèxic 1968 i es va allargar fins a Rio 2016, amb les dues úniques excepcions de Mont-real 1976 i Moscou 1980 a causa del boicot africà a la cita olímpica. El Bakkali, quart a Rio i tercer en el mundial de Doha, també havia estat víctima de la dictadura kenyana i per una vegada va poder cantar victòria. “Estic tan acostumat a veure guanyar els kenyans que és una gran fita per a mi. Aquesta era la meva gran oportunitat per demostrar que un marroquí també és capaç de vèncer en els obstacles”, va remarcar el flamant campió a Tòquio. De fet, l’atletisme kenyà es va haver de conformar amb una medalla de bronze, a càrrec de Benjamin Kigen (8:11.45), perquè la plata va ser per a l’etíop Lamecha Girma (8:10.38), que va prendre el comandament abans de l’equador de la prova i va portar el pes de la cursa durant bona part de la final. El Bakkali va fer valer la seva velocitat final i la bona tècnica en el pas dels obstacles per cantar victòria amb 8:08.90. Els altres títols de la jornada van ser per a la velocista de Puerto Rico Jasmine Camacho-Quinn en els 100 m tanques (12.37); el grec Miltadis Tentoglou en llargada (8,41 m), amb la mateixa marca que el cubà Juan Miguel Echevarría, i la nord-americana Valarie Allman en disc (68,98 m).