Yulimar, sense límits
L’atleta veneçolana del Barça conquereix el seu primer títol olímpic amb un estratosfèric rècord mundial de triple salt (15,67 m)
La deixeble d’Iván Pedroso supera per 17 centímetres la plusmarca d’Inessa Kravets
Tot el curs flirtejant amb el rècord mundial per acabar-ho segellant en el millor escenari. I en l’últim intent, com marquen els cànons. L’atleta veneçolana del Barça Yulimar Rojas ja és campiona olímpica i plusmarquista mundial de triple després d’un salt estratosfèric de 15,67 m, aconseguit en el mateix estadi de Tòquio on fa 30 anys Mike Powell va volar en llargada fins a 8,95 m, que encara es mantenen intocables en la taula de rècords. L’anterior plusmarca de triple salt hauria arribat als 26 anys de vigència el 10 d’agost, quan la ucraïnesa Inessa Kravets va guanyar el mundial de Göteborg 95 amb 15,50 m. Yulimar, que farà 26 anys a l’octubre, encara no havia nascut.
La posada en escena de Yulimar a Tòquio ja va ser tota una declaració d’intencions: 15,41 m en el primer intent per assegurar-se el títol i pensar en majors fites. Tant se val que a l’estadi de Tòquio no hi hagués més públic que altres atletes, entrenadors o delegats dels equips. L’estrella veneçolana seguia el ritual de sempre. Reclamant picar de mans per a la cursa d’impuls i amb els clàssics crits per estimular-se. En el segon intent no va passar de 14,53 m; el tercer, com el cinquè, van ser nuls molt llargs. En el quart havia tornat a passar dels 15 metres (15,25). Quedava el millor. L’atleta blaugrana va endarrerir el punt de sortida, va agafar impuls i en la taula de batuda va catapultar les seves cames eternes fins als 15,67 m.
L’eufòria i l’emoció es van desfermar en un moment per a la història. Es va abraçar amb la seva companya d’entrenaments, la gallega Ana Peleteiro, que també va completar el millor concurs de la seva vida per assolir la medalla de bronze després de superar dues vegades el rècord espanyol (14,77 i 14,87 m). I és el que l’altre gran triomfador de la jornada a Tòquio va ser l’exsaltador cubà Iván Pedroso, el tècnic que guia des de Guadalajara la cursa atlètica d’aquests dos talents del fossar de salts. Entremig de Rojas i Peleteiro es va fer un lloc la portuguesa Patricia Mamona, que també va oferir la seva millor versió i va trencar per primera vegada la barrera dels 15 metres (15,01 m). Però la gran protagonista era Rojas. “Sabia que tenia aquesta marca a les cames i que podia sortir avui. Estava fallant una mica en la tècnica, però l’últim intent ha estat per donar-ho tot, i així ha anat. M’he concentrat a donar el millor de mi mateixa, a gaudir, i ha sortit”, va resumir. La flamant campiona olímpica, la primera veneçolana de la història, no es posa límits i ja es fixa nous horitzons: “Soc una atleta que no es posa sostre, i penso que puc aconseguir el que la meva ment i el meu cor volen. Avui he quedat bastant a prop, cada cop veig més latent la possible marca de 16 metres.”
Redondo, discreta
La gavanenca Laura Redondo, l’única catalana que va competir en la jornada d’ahir, va quedar lluny dels seus millors registres i amb un intent de 62,42 m va ocupar el 29è lloc en la fase de qualificació de llançament de martell. El pas a la final va quedar fixat en 71,68 m, més d’un metre per sobre de la plusmarca estatal de l’atleta blaugrana (70,66 m).
L’italià Jacobs trenca els pronòstics en els 100 m
L’altre protagonista de la jornada va ser l’italià Lamont Marcell Jacobs, que va tenir l’honor de prendre el relleu de l’hectòmetre al llegendari triple campió olímpic Usain Bolt. De pare nord-americà i mare italiana, Jacobs va fer saltar la banca i va guanyar l’or amb una nova plusmarca europea (9.80), deixant enrere el velocista dels Estats Units Fred Kerley (9.84) i el canadenc Andre de Grasse (9.89), que com a Rio es va haver de conformar amb el tercer lloc del podi. El nord-americà Trayvon Bromell, que arribava a Tòquio amb la millor marca del curs (9.77), va quedar eliminat en les semifinals. Jacobs, campió europeu de 60 m en pista coberta a Torun, ja va fer una declaració d’intencions en les semifinals (9.84), però encara es guardava una marxa més per a la final. El velocista, nascut a El Paso (Texas) però que amb un any va anar a viure a una riba del llac Garda amb la seva mare, va protagonitzar una jornada gloriosa per a l’atletisme italià, al costat de Gianmarco Tamberi. L’extravertit saltador va compartir l’or de l’alçada amb el qatarià Mutaz Essa Barshim. Amb un concurs immaculat fins a 2,37 m i amb tres nuls en 2,39 m, els dos atletes van segellar un pacte de no-agressió i van renunciar a fer el desempat.