La primera jornada de descans de la Vuelta és demà, però la d’ahir si no ho era s’hi va aproximar. Si més no serveix per definir què és una etapa de transició, resolta a l’esprint i amb el pilot fent mans i mànigues per no caçar una fuga que s’havia format al quilòmetre 1 i que tenia un integrant de cada equip convidat per l’organització, l’artífex de col·locar una etapa plana entre les dues primeres etapes amb ports enllaçats. Divendres sis amb inici i fi en un primera i avui amb quatre i la meta a Velefique (HC), de 13 quilòmetres i rampes de fins al 13 % –7,5% de mitjana.

Fabio Jakobsen (Deceuninck) va aconseguir el seu quart triomf en la Vuelta, el segon aquest any després del seu retorn a l’alta competició. Els altres dos eren del 2019 i, malgrat haver caigut al vintè lloc en l’últim revolt, el danès va poder tornar als darrers metres per igualar en victòries el belga Jasper Philipsen, que havia tingut més dificultats per arribar al davant amb l’Alpecin desgastant-se molt en els últims quilòmetres. Sebastian Molano (UAE) va ser cinquè, i després relegat per haver mirat de guanyar lloc entre els llançadors, de manera il·legal segons els jutges.

Els bascos Ander Okamika (Burgos), Aritz Bagües (Caja Rural) i Mikel Iturria (Euskaltel) no van tenir cap problema per formar la fuga, sempre controlada pels equips de Jakobsen i Philipsen, i que mai va superar els quatre minuts de marge. El moviment de l’Astana a 37,5 quilòmetres i quan el pilot no va poder evitar baixar del minut de diferència, feia que l’escapada se n’anés en orris i es produïssin alguns talls, sense conseqüències i amb el pilot rodant després a 50 km/h de mitjana els últims 20 minuts i a 54 els 10 anteriors a l’arribada als últims 3 quilòmetres. El desempat entre els dos velocistes que han guanyat en aquesta Vuelta no es podrà veure, com a mínim, fins divendres que ve a Villanueva de la Serena, en una etapa de 200 quilòmetres.