Territori de barres i estrelles
Atletisme. Després de setze edicions, el mundial a l’aire lliure es disputa per primer cop als Estats Units, al Hayward Field d’Eugene, un escenari propici per exhibir tot el seu potencial
Fins a 42 campions olímpics en curs competiran a partir d’avui i fins al 24 de juliol al Hayward Field d’Eugene, un dels focus atlètics dels Estats Units, que després de setze edicions serà per primer cop l’amfitrió d’un mundial d’atletisme a l’aire lliure. Algunes de les estrelles a Tòquio lluitaran per la seva primera corona mundial, com el rei de la perxa, el suec Armand Duplantis, el migfondista noruec Jakob Ingebrigtsen, la velocista jamaicana Elaine Thompson-Herah i dos nord-americans, el llançador de pes Ryan Crouser i la corredora de 400 m tanques Sydney McLaughlin, que en el mundial de Doha del 2019 es va quedar a 7 centèsimes de l’or i des d’aleshores s’ha mantingut invicta, amb dos rècords inclosos (51.46 i 51.41). La invasió d’Ucraïna ha provocat que la World Athletics hagi tancat les portes a tots els atletes d’origen rus i ni tan sols podran competir amb la condició de neutrals.
Cinc anys després de la retirada d’Usain Bolt, el regnat de la velocitat continua sense tenir un dominador clar. L’italià Marcell Jacobs, el sorprenent campió olímpic de 100 m a Tòquio, ha estat dubte fins a última hora per diversos problemes musculars que l’han afectat durant un curs en què encara no ha pogut baixar dels 10 segons (10.04). Així, entre el ventall de favorits s’hi han de comptar els nord-americans Fred Kerley (9.76) i Trayvon Bromell (9.81), al capdavant del rànquing de l’any, i fins tot Christian Coleman (9.87), que ja ha complert la sanció per no haver estat localitzable per als controls antidopatge. També ha tornat a l’aparador l’excompany d’entrenaments de Bolt, el jamaicà Yohan Blake, vencedor a Daegu el 2011 i que als 32 anys ha corregut en 9.85. El predomini local sembla encara més clar en els 200 m, amb els tres velocistes més ràpids de la temporada: Erriyon Knighton (19.49), Noah Lyles (19.50) i Fred Kerley (19.76). Els pronòstics en la velocitat femenina, en canvi, es decanten pel triplet jamaicà, amb Shelly-Ann Fraser-Pryce (10.67), Shericka Jackson (10.77) i Elaine Thompson-Herah (10.79).
Entre les estrelles dels concursos tornarà a brillar amb llum pròpia la blaugrana Yulimar Rojas, que a l’hivern va situar la seva plusmarca de triple fins a 15,74 m. La veneçolana, però, no podrà complir el seu desig de fer el doblet a Eugene perquè la World Athletics no li va homologar el salt de llargada (6,93 m) i, per tant, no té la marca mínima pertinent. A Guadalajara va saltar amb les sabatilles de triple salt, la sola de les quals (25 mm) excedeix el límit de grossor (20 mm) aprovat per al calçat de llargada. L’increïble noruec Karsten Warholm, campió olímpic en 400 m tanques amb 45.94, arribarà a la cita sense haver completat cap prova després de la retirada del míting de Rabat amb molèsties als isquiotibials de la cama dreta.
El comiat d’Allyson Felix
El mundial d’Eugene suposarà el punt final de la carrera de l’atleta més llorejada de la història, Allyson Felix. Als 36 anys, l’elegant velocista californiana ha estat convocada en el relleu de 4x400 m mixt i tindrà l’oportunitat d’engrandir un botí amb 18 medalles mundialistes: 13 d’or, 3 de plata i 2 de bronze. Amb 19 anys, va començar la col·lecció amb un or en els 200 m de Hèlsinki (2005).