Yulimar, de tres en tres
Atletisme. L’atleta del Barça, amb un gran intent de 15,47 m, imposa la seva superioritat i segella el tercer títol mundial a l’aire lliure de triple, que s’afegeix als tres ‘indoor’ i a l’or olímpic
Ja fa temps que Yulimar Rojas competeix contra ella mateixa. Invicta des del 2019 i explorant els seus límits s’ha distanciat centímetre a centímetre de les seves rivals i mentrestant va acumulant títols al seu palmarès. Després de la glòria olímpica a Tòquio (15,67 m), a l’hivern va enllaçar la tercera corona mundial en pista coberta a Belgrad (amb els estratosfèrics 15,74 m) i ahir a va segellar a Eugene la tercera a l’aire lliure, amb un segon vol de 15,47 m. La segona classificada, la jamaicana Shaniela Ricketts, va quedar a més de mig metre (14,89 m).
Com és habitual, la saltadora del Barça es guardava la seva millor versió per a l’última temptativa. Va demanar la complicitat del públic. Va visualitzar tots els seus moviments i va emprendre embranzida cap a una nova gesta. Però va batre excessivament lluny, a 34,6 cm de la taula, i va aterrar a 15,39 m. En cas d’haver ajustat la batuda probablement estaríem parlant d’una nova plusmarca mundial. “Hauria volgut un salt més llarg, però estic feliç de tornar a aquest bonic estadi, i de veure la multitud. Havia vingut amb l’objectiu d’acostar-me al meu rècord mundial. El vent ha afectat la meva cursa d’impuls, he tractat d’adaptar-m’hi, però el més important era guanyar la medalla i mantenir la constància en els 15 metres”, va sentenciar.
Quatre campions olímpics
A més de la supremacia de Rojas, la quarta jornada al Hayward Field d’Eugene va quedar marcada per l’ascendència dels campions olímpics de Tòquio. Els altres quatre títols en joc van tenir també com a protagonistes principals els mateixos que a la capital nipona: Mutaz Essa Barshim en alçada, Faith Kipyegon en 1.500 m, Soufiane El Bakkali en 3.000 m obstacles, i Nafissatou Thiam en heptatló.
En alçada, el qatarià Barshim, amb un concurs immaculat fins a 2,37 m, va aconseguir la tercera corona consecutiva després de signar la marca de l’any. A diferència de Tòquio, aquest cop no va haver de compartir el màxim guardó, perquè l’italià Gianmarco Tamberi no va poder passar del quart lloc (2,33 m). En els 1.500 m, l’etíop Gudaf Tsegay va imposar un ritme de vertigen des del tret de sortida –58.82 els 400 m i 2:03.18 els 800 m–, quan la prova ja feia estona que només era cosa de tres. Kipyegon es va convertir en la seva ombra, gairebé a tocar de la seva gran rival, davant els gestos de desaprovació de l’etíop. L’escocesa Laura Muir, mentrestant, s’ho mirava des del darrere. La campiona olímpica va contraatacar en la contrarecta i ja no va trobar oposició per recuperar el tron de Londres cinc anys després. Les tres primeres van baixar dels 3:56: 3:52.96, 3:54.52 i 3:55.28.
Obstacle inesperat
La final de 3.000 m obstacles va ser una cursa eminentment tàctica, ideal per als interessos d’El Bakkali. L’anècdota va ser que en la primera volta els corredors van haver d’esquivar un operador de càmera que seguia el concurs de triple des del mig de la pista, aliè al que succeïa a la corda. Per sort no va passar res. Després d’un parcial de 2.000 m lent (5:52.44) fins a onze corredors van passar agrupats al toc de campana. El campió marroquí va aparèixer en escena en la recta final i va tornar a demostrar que aquesta especialitat ja no és un terreny reservat per als corredors kenyans. De fet, a Eugene es van haver de conformar amb la tercera plaça del campió a Doha, Conseslus Kipruto, perquè el segon lloc va ser per a l’etíop Lamecha Girma, el subcampió a Tòquio. En l’heptatló, la belga Thiam va haver de forçar de valent en els 800 m per recuperar la primera plaça i guanyar el segon títol mundial amb 6947 punts. Després de la javelina, la neerlandesa Anouk Vetter havia escalat fins al primer lloc, però els 800 se li va fer etern i es va haver de conformar amb el subcampionat, a més del rècord del seu país (6867). L’atleta de Benicàssim Clàudia Conte, que en la primera jornada amenaçava la plusmarca espanyola de la catalana Maria Vicente (6304), va ocupar el novè lloc, amb registre personal (6194).
