Temps per al ‘reggae’ a Eugene
Mundial. Shelly-Ann Fraser-Pryce, amb rècord del campionat (10.67), segella el repòquer de títols en l’hectòmetre i lidera el triplet jamaicà amb Shericka Jackson i Elaine Thompson-Herah
La tercera jornada del mundial al Hayward Field d’Eugene transitava entre triplets i doblets de la delegació dels Estats Units, però el fi de festa es reservava per ballar al ritme de reggae. Les velocistes jamaicanes, com fa un any en els Jocs de Tòquio, van monopolitzar el podi de l’hectòmetre. Aquest cop la glòria va ser per a la més menuda (1,52 m), però també la més experimentada. Shelly-Ann Fraser-Pryce farà 36 anys al desembre, però de moment no sembla albirar el final de la seva carrera. Al contrari, ahir va segellar la seva cinquena corona mundial, tota una fita històrica, guarnida amb un nou rècord del campionat (10.67), i va mantenir a ratlla les seves compatriotes, Shericka Jackson, que va fer marca personal (10.73), i la doble campiona olímpica Elaine Thompson-Herah (10.81). Va ser una final de màxim nivell perquè set de les velocistes van trencar la barrera dels 11 segons. La britànica Dina Asher-Smith, a les portes del podi, va igualar el rècord del seu país (10.83) i va precedir la suïssa Mujinga Kambundji (10.91), la nord-americana Aleia Hobbs (10.92) i la ivoriana Marie-Josée Ta Lou (10.93).
Coetània d’Usain Bolt, bona part de la carrera de Fraser-Pryce va anar en paral·lel amb la del llampec de Trelawny. Tots dos van sumar els primers títols olímpics a Pequín 2008 i els mundials a Berlín 2009. Els seus estils eren totalment oposats. Bolt era el velocista de la gambada imperial i Fraser-Pryce, coneguda com el coet de butxaca, tot era freqüència i intensitat. Usain es va acomiadar del tartan a Londres 2017, mentre Shelly-Ann era mare del seu fill Zyon. El fenomen caribeny ja fa cinc anys que va penjar les sabatilles de claus, mentre que la velocista de Kingston continua ampliant el seu palmarès en jocs olímpics i mundials. “No puc ni imaginar la quantitat de vegades que he tingut contratemps i m’he recuperat, i aquí estic una altra vegada. Sovint em recordo que a vegades no és que no tinguis la capacitat, sinó que no és el moment adequat. Avui sí era el moment adequat. Estic agraïda de tenir aquest talent i continuar corrent als 35 anys després de ser mare, tirar endavant i inspirar a les dones que puguin fer el seu propi camí”, remarca Fraser-Pryce, que a Eugene podrà ampliar el seu botí perquè també competirà en els 200 i el relleu de 4x100 m.
Final accidentada
La tercera jornada va ser la més intensa del que es porta del campionat i va tenir una final dels 110 m tanques d’allò més accidentada. El primer cop de teatre va ser en l’escalfament previ a la sortida, en què el jamaicà Hansle Parchment, campió olímpic a Tòquio, es va lesionar i va haver d’abandonar la pista. El triplet nord-americà semblava cosa feta, però el guió de la final encara es guardava un gir inesperat. El líder de l’any, el jugador de futbol americà Devon Allen (12.84) va reaccionar abans d’hora (0,099 i el reglament permet fins a 0,100) i va ser desqualificat, tot i les protestes del propi atleta i de part del públic. Ja sense més contratemps, Grant Holloway va tenir via lliure per revalidar la corona de Doha (13.03), seguit per Trey Cunningham (13.08) i pel sorprenent navarrès Asier Martínez (13.17), que als seus 22 anys no para de créixer entre l’elit de les tanques altes.
Abans de la moguda final de 110 m tanques, la sessió gairebé semblava uns trials dels Estats Units. En el concurs de pes, Ryan Crouser va haver d’establir un nou rècord del campionat (22,94 m) per segellar el seu primer títol mundial i doblegar la resistència de Joe Kovacs (22,89 m). Josh Awotunde (22,29 m) va completar el triplet local. En la perxa, les saltadores dels Estats Units també van monopolitzar les dues primeres places. Katie Nageotte es va emportar l’or perquè va franquejar el llistó a 4,85 m a la primera, mentre que Sandi Morris va necessitar dos intents.
Santi Catrofe, semifinalista
El gironí Santi Catrofe (Playas Castelló) va tancar la seva primera experiència en un mundial en la segona semifinal dels 1.500 m d’Eugene. El migfondista d’origen uruguaià –va néixer a Montevideo, però es va traslladar a Catalunya quan només tenia 4 anys– no va poder seguir l’exigent ritme marcat des de l’inici per l’australià Stewart Mcsweyn, va transitar per la cua del grup i al final va arribar desè a la meta, amb 3:40.16. La victòria va ser per al kenyà Abel Kipsang (3:33.68) i l’últim temps de repesca per accedir a la final va quedar fixat en 3:35.55. Gran actuació en tot cas del jove gironí de 23 anys, que va superar el sedàs de les eliminatòries de dissabte i amb un registre de 3:35.86 es va quedar a només 4 centèsimes de la seva millor marca personal (3:35.82).
