Pròxima estació, Munic
Atletisme. Sara Gallego es gradua en una semifinal del mundial amb l’onzè registre en 400 m tanques, a 15 centèsimes del rècord espanyol, i, tot i quedar fora de la final, fa un pas endavant amb vista a l’europeu
La barcelonina Sara Gallego es va graduar en la semifinal de 400 m tanques del mundial de Eugene i, al marge dels relleus de 4x400 m, ja està centrada en l’europeu de Munic, a partir del 15 d’agost. La velocista del Nike va tornar a exhibir la seva vessant més competitiva i, amb un registre de 54.49, va ocupar el cinquè lloc de la segona semifinal, la més exigent de les tres, i es va quedar a només 15 centèsimes de la seva plusmarca espanyola (54.34), insuficient per accedir a la final. El pas a la cursa definitiva estava fora de l’abast de les seves actuals prestacions perquè el segon temps de repesca va quedar fixat en 53.72, 62 centèsimes menys que la seva marca personal. “El balanç és molt positiu. Hem passat a les semifinals, que era el nostre objectiu. Soc conscient que l’accés a la final era molt complicat perquè, a més, m’ha tocat la sèrie més exigent. En la primera semifinal, per exemple, Ryzhykova ha quedat segona amb pitjor temps que el meu [54.51]. Em sento feliç. Aquest any he fet un pas important de nivell i estic satisfeta de poder competir amb les millors. No he fet la meva millor cursa, hi ha petits detalls per polir, però no estic gaire acostumada a córrer amb atletes millors que jo”, va valorar.
“Una cursa calcada”
Des de la distància, també va seguir la cursa de la seva deixebla Àlex Codina, el seu entrenador al CAR de Sant Cugat: “Comparat amb la prova del rècord d’Espanya i amb petits matisos, és una cursa pràcticament calcada, tant de rítmica pel nombre de passes entre tanques, com pels registres parcials.” Amb només 21 anys, és normal que Gallego hagi de pagar un cert peatge en el seu debut en un mundial absolut: “Durant la seva trajectòria en competicions internacionals està acostumada a córrer amb atletes de la seva edat, amb un nivell similar, i lògicament en l’absolut hi ha més diferències. A les sèries va competir al costat de la recordista mundial, McLaughlin, i en les semifinals amb l’europea, Bol, i tot això necessita un aprenentatge. És com un bany de realitat.” En tot cas, remarca el pas endavant que ha fet aquest curs: “El seu rendiment és extraordinari. A principi de temporada ens plantejàvem córrer regularment en 55 i ja ho està fent en 54. Ja és a prop de les top ten i s’ha de fer un pas més, però tenim temps perquè encara és molt jove.” Amb aquestes perspectives, afrontaran el caramel de la temporada, l’europeu de Munic, amb el repte d’accedir a la final. Ara mateix, amb els 54.34, és la sisena del rànquing. “La gran feina ja està feta, ara és qüestió de matisos i de no espatllar-ho. A l’europeu dependrà que tot sigui favorable –el vent, la temperatura, la competició– i si baixés de 54 ja seria un regal. En tot cas, lluitarà segur”, sentencia Codina, que destaca el grau de confiança i complicitat amb la plusmarquista catalana a l’hora de decidir les estratègies tècniques.
Bany d’or de Norah Jeruto en els obstacles
Norah Jeruto, en estat de xoc per l’alegria, va tancar la sisena jornada del mundial banyant-se en el fossar d’obstacles després d’un esforç titànic, premiat amb el títol i un nou rècord del campionat (8:53.02). D’origen kenyà, però nacionalitzada pel Kazakhstan, Jeruto va imprimir un ritme molt exigent i va rematar la feina en l’esprint al davant de les etíops Werkuha Getachew i Mekides Abebe, totes tres per sota dels 9 minuts. En el disc, la xinesa Feng Bin va fer saltar la banca (69,12 m) en vèncer les dues grans favorites, la croata Sandra Perkovic i la local Valarie Allman.
