Carpetes obertes
Handbol. La situació de Cindric, el buit deixat per la marxa de Fàbregas, el futur de Gonzalo i la retallada econòmica són ombres que planen sobre el projecte del Barça a curt i llarg termini
El Barça arribava a la final a quatre de la Champions de Colònia sense urgències i amb una trajectòria impecable. I n’ha marxat sense el tercer títol consecutiu, havent donat la cara fins al final amb el tercer lloc, però amb diverses incògnites per resoldre sobre el futur més immediat, i encara més sobre la solidesa del projecte a llarg termini.
El contracte de Cindric
El tema més candent és la situació de Luka Cindric. El central croat té contracte fins al 2025, però el club ja fa temps que li va comunicar que no comptava amb ell. Tot i no jugar ni un minut en la pugna pel tercer lloc, el jugador s’aferra al vincle contractual i no dona per tancada la seva etapa blaugrana. Davant el silenci de la directiva, el tècnic Carlos Ortega no es va acabar de mullar sobre el futur de l’internacional croat: “Com a entrenador vull la millor plantilla possible i Cindric és un gran jugador, però estem condicionats pel tema econòmic i no em correspon a mi parlar-ne.”
El fitxatge frustrat
Els condicionats econòmics ja es van posar en evidència a l’hora de buscar substitut a Ludovic Fàbregas, un dels millors pivots del món i que ja es va comprometre amb el Veszprém fa un any i mig. La petició del tècnic era Artsem Karalek, però l’operació es va frustrar perquè no es va arribar a un acord a l’hora d’alliberar-lo del contracte amb el Kielce, a més de la seva fitxa. Tot i que encara no s’ha fet oficial, s’ha apostat per dues promeses de l’handbol espanyol, Javi Rodríguez (Logronyo La Rioja) i Jaime Gallego (Torrelavega). Rodríguez (2,00 m i 98 kg), de 20 anys, i Gallego (1,99 m i 107 kg), de 21, són dos joves amb molta projecció i ja han debutat amb la selecció espanyola absoluta. El pivot procedent del Logronyo és un tot terreny, que resisteix bé en l’un contra un, i capaç de córrer bé al contraatac. Al seu torn, Gallego s’ha perdut tot el curs per un trencament del lligament encreuat anterior del genoll dret en un partit de pretemporada, i s’haurà de veure com evoluciona. Artur Parera, que aquesta temporada ja havia fet el salt al primer equip blaugrana, també marxa, i l’altre pivot de la plantilla és el portuguès Luís Frade, amb contracte fins al 2024.
Els plans de Gonzalo
A més de tot això, a finals del mes de maig es va obrir una altra carpeta amb l’interès confirmat del Kiel per conèixer els plans de Gonzalo Pérez de Vargas, amb contracte fins al 2025. El club germànic estaria considerant la incorporació del capità blaugrana, després de la marxa de Niklas Landin a l’Aalborg. Gonzalo es deixa estimar i no descarta canviar d’aires d’aquí a un parell d’anys. “Em queden dos anys de contracte i poden passar moltes coses. Òbviament, a qualsevol jugador li agrada que el puguin contractar els equips grans, però queda molta tela per tallar per estar parlant del 2025”, insistia el capità.
Ortega també es va referir als cants de sirena dedicats al porter format en el planter blaugrana. “La situació de Gonzalo em preocupa relativament. Té dos anys de contracte i en principi els complirà. Ell és del Barça de tota la vida i segur que li agradaria quedar-se, però ha de mirar pel seu benestar econòmic. Haurà de decidir igual que jo quan em toqui. Si té una oferta fantàstica i el club no la pot igualar, és humà que es busqui el futur. Formem part d’un col·lectiu, però som individualitats”, sentencia el tècnic andalús. I remata: “Ens hem d’adaptar, i entenc la situació del club, però s’ha de tenir projecte. Jo si hi ha projecte em quedo, segur [té contracte fins al 2024]. Si fem les coses amb temps, podem tenir un equip competitiu, i s’ha de poder fer encara que es rebaixi el pressupost.”
LES REACCIONS
“La marxa de Ludovic Fàbregas ens deixa un esvoranc molt gran”
Carlos Ortega també es va referir a Ludovic Fàbregas, que diumenge va jugar el seu últim partit com a blaugrana. “En Ludo encarna la responsabilitat fins a l’últim sospir, aquesta és la realitat. És disciplinat i treballador. Tot són adjectius positius. És un esvoranc molt gran que ens deixarà, però cadascú, a vegades el club, a vegades els jugadors, prenen decisions. Nosaltres ens hem de refer per tractar de tornar l’any que ve a Colònia. Possiblement serà més difícil, perquè sobre el paper haurem rebaixat el pressupost i hi ha altres equips que l’apugen, però no hi ha cap dubte que hi treballarem”, sentencia.