Amb un doble 6-4 Nadal va firmar la seva primera victòria ATP contra el paraguaià Ramón Delgado en el debut del torneig de Mallorca, on va accedir al quadre gràcies a una invitació. Més enllà del 700 del món, i amb només 15 anys, –era l'abril del 2002– el balear es va convertir en el 9è jugador per sota de 16 anys que aconseguia guanyar en el circuit ATP. Tot i que encara va jugar challengers durant aquella temporada, no va trigar ni un any a entrar en el top 100. El 2003 el va començar més enllà del 200, i el va acabar com a 47è del món. L'eclosió definitiva, però, va arribar el curs 2005, quan va destapar l'hegemonia sobre terra batuda, un reialme indiscutible que ja no ha cedit des d'aleshores.

D'aquestes 500 victòries, 212 són sobre l'argila vermella, en què col·lecciona registres d'altres temps. El 2007, amb 21 anys, va deixar enrere el rècord de triomfs seguits en terra que tenia l'argentí Vilas, amb 53. Ell el va deixar en 81. Amb triomfs totals, rivalitza amb el suec Bjorn Borg, que és l'únic que va abastar els 500 sent més jove que ell, amb 23 anys i 7 mesos (Nadal en té 24 i 10). La rèplica del balear, però, és que ho ha aconseguit amb menys partits, amb un total de 605 (per 105 derrotes). És el tercer tennista estatal que ho fa. Abans, Manuel Orantes, amb 647 triomfs (i 249 desfetes), i també el mallorquí i amic seu Carles Moyà (amb 575, per 319 derrotes). «L'única cosa negativa és que vol dir que fa molts anys que jugo», va dir, fent broma. «Les 500 victòries són la conseqüència de fer les coses bé», remarca Nadal, que emfatitza el treball fet: «Ja són sis anys entre els dos millors del món, i aquest és el setè intentant mantenir-me a dalt.»