Veig l'equip molt endollat, amb moltes ganes i en forma. Les sensacions són molt bones, és cert, però tampoc ens podem enganyar perquè vam jugar un torneig a casa i contra seleccions potents, però que no van ensenyar les seves millors armes. Toquem de peus a terra, però els objectius són ambiciosos.

Som un equip que ha de treballar molt en defensa per guanyar, però també tenim la sort de tenir dos grans porters que fan la feina més fàcil i dos dels millors especialistes defensius del món. Si volem arribar lluny hem de basar el nostre joc en la defensa i fer gols fàcils de contraatac perquè no tenim la força i la potència d'altres seleccions.

Quan juguem bé ens feliciten perquè fem un joc vistós i atractiu i quan ens encallem sempre es diu que no tenim prou llançament de fora. Segur que no és el nostre punt fort, però tenim recursos que altres seleccions no tenen. L'ideal seria tenir-ho tot, però amb les nostres armes tirarem endavant i veurem fins on som capaços d'arribar.

Hi ha una cosa clara i és que cada vegada hi ha menys jugadors que competeixin en la lliga Asobal.
El canvi d'entrenador després de l'etapa de Valero Rivera es va notar, però després de tres anys amb Manolo Cadenas ja tenim tots els mecanismes més automatitzats i més sintonia. Ens hauria agradat disposar de més temps de preparació, però el fet de formar un bloc bastant similar els últims anys també facilita molt les coses.

No només jo sinó Gedeón Guardiola i Rafa Baena, que també juguen a la Bundesliga, podem donar detalls de les característiques dels jugadors alemanys. Aportarem qualsevol detall que sigui útil. En aquest sentit, també ens ajudarà Iker Romero, que exerceix d'ambaixador i que també va tenir el seleccionador d'Alemanya, Dagur Sigurdsson, d'entrenador.

Sí, és la lliga més dura i difícil per competir-hi, però la selecció està experimentant un relleu generacional i penso que en les pròximes temporades pot arribar a un nivell molt interessant. Alguns noms no són gaire coneguts perquè són molt joves, però tot i així és una selecció molt competitiva, ja ha obtingut molt bons resultats en les categories inferiors i en el futur se'n parlarà molt. El fet que la Bundesliga sigui tan exigent fa que molts jugadors deixin la selecció abans per poder tenir cura del seu físic. En cap cas, però, la podem subestimar.

Ja fa anys que ens queixem que el calendari és molt atapeït i aquesta temporada encara és pitjor. És normal que amb més exigència s'incrementi el risc de lesions. En el cas d'Alemanya jo rebaixaria el nombre d'equips de primera divisió, però sembla que les coses no aniran per aquí. L'únic que podem fer nosaltres és cuidar-nos tant com puguem i ser al màxim de professionals.

Sí, el que passa és que la majoria de partits de l'europeu són de màxima exigència, a diferència del mundial, en què potser n'hi ha algun de més assequible. És clau arribar molt bé als partits importants, però per accedir-hi has d'haver guanyat abans. Hem de buscar l'equilibri, però no serà
fàcil.

Eslovènia és un equip amb gran talent. No té gaire alçada i té un joc amb força mobilitat en atac, semblant al nostre. En defensa patien bastant, però amb el nou entrenador s'estan mostrant més agressius. Suècia té jugadors joves potser té problemes en atac, però ho supleixen amb una porteria amb garanties i una defensa realment dura, amb molta experiència. Serà un grup complicat.

Polònia ja no és una sorpresa. Potser Hongria, perquè ha fet molt temps de preparació. Qualsevol pot guanyar a tothom, però penso que a les semifinals hi passaran els quatre equips que tots tenim al cap.

Per revertir la història, com més aviat millor, però França té un equip molt potent. Esperem que nosaltres també puguem estar a l'altura. La seva principal virtut és que arriben als partits decisius millor físicament que els seus rivals, a més de la seva enorme experiència i capacitat de competir. A tots ens agradaria jugar una final contra França perquè significaria que ja ens hem classificat per a Rio i també perquè tindrem l'oportunitat de guanyar-los.