En les sobretaules al Vilaró, entre gent de tota condició, acostuma a aparèixer juntament amb els cafès un debat recurrent en què una gran minoria encara ens resistim a votar la junta de Sandro Rosell i la seva derivada com la pitjor de la història del Barça, perquè seguim tenint molt recent el que va passar l'estiu del 2000 al Camp Nou, que, per sort, només va durar tres cursos. Hi ha un clamor general en aquella taula allargada i cridanera a assenyalar sense debat ni contemplacions el més recent dels governants per llançar-lo a la foguera. Jo crec que hi conflueixen massa passions incontrolades, i el record més recent sempre comporta un sentiment més exaltat que el que ja comença a ser borrós.

En allò en què crec que sí que podríem assolir un cent per cent d'acord és a atorgar a l'actual Barça la condició del pitjor de la història per com està humiliant i mortificant els gestors del club que hi havia abans de l'estiu del 2010. Un exercici de pur sadisme, d'acarnissament, que serà difícil d'oblidar.

Diumenge 18, el club ha organitzat una assemblea extraordinària de compromissaris per tractar tres aspectes, un dels quals és l'acció de responsabilitat contra la junta de Joan Laporta. Sospito que arribats a aquest punt de la pel·lícula, hi ha gent que no té ni idea de què va i d'altra que es pensava que això ja estava resolt. Doncs no, preguntin-ho als afectats i a les seves famílies. Acabi com acabi, serà difícil esborrar aquesta ferida.

El cas és que el club porta l'assumpte als socis compromissaris, però sense un redactat definit, perquè vol pactar amb totes les parts un acord, dur-lo a l'assemblea i vendre'l als socis de tal manera que la votació no acabi com la de l'octubre del 2010, quan llavors Sandro Rosell en un vol i dol, amb la mà esquerra suscitava la compassió i amb la dreta exigia canya.

El Barça vol el pacte. El té consensuat amb Zurich, que pagarà una quantitat minsa, però que no és d'estranyar que d'aquí tregui futurs negocis amb assegurances, però en el grup dels actors principals, els antics gestors, Laporta encapçala juntament amb tres antics companys, una posició inamovible de no negociar res amb Josep Maria Bartomeu (que va votar a favor de l'acció de responsabilitat). La resta d'exdirectius també voldrien contenir aquesta posició de Laporta, però estan esgotats i ja no suporten més la humiliació que l'actual junta els ha imposat.

Un jutge ja va donar la raó a Laporta, amb matisos: va dir que els comptes del curs 2009/10 no tenien unes pèrdues de 79,6 milions, sinó de 26,8. Per tant, va dir que hi va haver pèrdues, però la sentència del jutge Juan Manuel Martínez Borrego va proclamar que el mandat de Laporta, del 2003 al 2010, tenia un benefici de 4.097.000 d'euros. Dos anys després, un alt tribunal haurà de resoldre el recurs de la junta actual. Laporta creu que guanyarà, i s'aferra a això. La resta d'excompanys no volen esperar una nova sentència, volen tancar el tema, per salut, perquè saben que encara que guanyin, el Barça, malgrat que vol pactar, tornarà a recórrer, i ara al Suprem, i així... cinc o sis anys més.

Al camp, tant de bo que continuï sent gran, però en un altre àmbit –per mi no hi ha cap mena de dubte–, estem al davant del pitjor Barça de la història.