Paciència amb el vídeo
Si alguna cosa podia fallar en el mundial de clubs al Japó, havia de ser el sistema VAR. Aquest és un gran avenç per al futbol, però per això cal tenir paciència. Què diu el protocol? Doncs que hi ha quatre situacions en què l'àrbitre pot reclamar el visionat del vídeo per consultar una jugada que pugui tenir una gran incidència en el partit. Aquestes quatre situacions són: en cas de gol, de penal, d'expulsió i si s'ha donat una confusió en la identitat d'un jugador, és a dir, que un futbolista hagi estat expulsat quan ho havia de ser un altre. Tot clar.
A mi em sembla un pas endavant d'altíssima qualitat. I, sí, jo esperava que hi hagués confusió i algun problema que generés els dubtes que sempre apareixen en aquest esport, en què la mentalitat tancada ha fet que aquest sistema VAR (assistència per vídeo a l'àrbitre) hagi arribat massa tard.
És clar que aquest sistema d'ajuda als àrbitres també hauria d'anar acompanyat de col·legiats que no el llancessin per terra, com va ser el cas del partit de semifinals que va jugar el Madrid, en què el joc es podria haver aturat uns segons en comptes de fer el ridícul del “juguin, juguin” després d'un suposat fora de joc, per, tot seguit, quan la pilota ja estava rodant, aturar el partit per reclamar-la i obligar a fer el servei des del mig del camp, tot dient que havia estat gol. Així sí que es fa el ridícul. Utilitzat d'aquesta manera, l'invent serà la riota de tots.
Si parem atenció en un partit i veiem la quantitat de temps que s'arriba a perdre amb la complicitat de l'àrbitre, no seria més assumible que el joc s'aturés uns minuts mentre es fa el visionat? Per a alguns, aquesta aturada seria un sacrilegi, perquè semblaria que el futbol es basquetitza o que es converteix en un partit de futbol americà. Però no, res d'això. Hem d'acceptar que s'està incorporant un nou sistema que permetrà que el futbol sigui més just i que aquelles jugades que han tacat la història per una mala praxis arbitral, sigui pel motiu que sigui, fins i tot excusant l'àrbitre, quedin desterrades per sempre més. No pot ser que amb els milions d'euros que genera el negoci no hi hagi una aposta per fer el futbol més recte.
És clar, aquest sistema VAR el que no pot fer –perquè això queda a les mans de qui fa les designacions– és que un àrbitre sigui honrat. Vostès em perdonaran, oi que sí?, perquè sense voler dir-la de l'alçada d'un campanar, permeti'm que vulgui saber què feia un col·legiat de Zàmbia, anomenat Janny Sikazwe, arbitrant una final com aquesta.
En aquest cas, el sistema VAR no només es penja, sinó que cau fins a fer-se inservible. De què serveix aquest avenç tecnològic si sempre hi haurà una persona que designarà un àrbitre per a un partit i que amb aquesta designació hi haurà una càrrega de responsabilitat tan gran que el mateix col·legiat assumirà sense que es verbalitzi res?
Sí, parlo de l'expulsió que tothom va veure en la jugada de Ramos, i que també va entendre l'àrbitre, i que per art de màgia va ser avortada immediatament pel mateix col·legiat, que va interpretar que per sobre del reglament i la justícia hi ha el poder que el feia ser allà.
Aquí no calia el sistema VAR, perquè n'hi ha un altre que funciona encara millor: no molestar el poderós i evitat així entrar en una nevera i no ser convidat un altre cop a les festes de la FIFA.