La desacreditació del premis individuals en esports col·lectius ha tingut aquest any un punt màxim, especialment per la incredulitat amb què la majoria ha rebut que Cristiano Ronaldo s'hagi endut un guardó que molts hem entès que no mereixia. No és el primer cop que el portuguès s'ha endut una distinció sense merèixer-la. Prova d'això és que en té un altre a les seves prestatgeries sense haver guanyar ni un sol títol amb el seu equip. Pensàvem que amb la trencadissa entre France Football i la FIFA el premi podria recobrar el vell esperit que feia que la majoria de cops ningú no el discutís. Bé, la cosa ha empitjorat i el desprestigi ha tornat a fer-se fort.

Ja és ridícul que en un esport col·lectiu hi hagi un sol jugador que pugui ser guardonat davant els seus companys, cosa que serveix tant per a Cristiano Ronaldo com per a Lionel Messi. És clar que una estadística pot reflectir que un porter ha encaixat menys gols que la resta de rivals, igual que un jugador ha marcat més gols que els altres, i això es por reproduir en forma de premi. Però, com es fa això del millor jugador?

D'on surten els vots que han rebut Riyad Mahrez i Pepe, per exemple, davant la invisibilitat que han tingut jugadors com Sergio Ramos i Andrés Iniesta? Quina mena de premis són aquests en què el guanyador ha estat un futbolista quasi inadvertit en els partits importants (a excepció del penal que va llençar en la final de la lliga de campions) i que un cop guardonat ha estat criticat, menys per la premsa que li és favorable, i el seu club, i la del seu país?

No, no és que la Pilota d'Or pugui guanyar una mica de prestigi en la següent edició si se l'endú Lionel Messi, el considerat per la immensa majoria del planeta com a futbolista número u, sinó que aquest tipus de premis han caigut ja en una impopularitat difícil de reconduir per fer creïble aquest muntatge.

Andrés Iniesta, que al 2017 farà 33 anys, molt probablement acabarà la seva carrera futbolística sense rebre aquest guardó, i quan ho va poder fer, llavors sí que va prevaldre per sobre de tot atorgar-li el premi al millor jugador del món (Lionel Messi), i no al futbolista més determinant de la temporada (havia estat l'autor del gol que va donar el mundial a Espanya).

Molt probablement, per a molts del votants d'ara i d'abans, el futbol que inspira les seves votacions són els resums en què predominen la darrera passada i l'execució de la jugada, o potser sense la penúltima acció. És clar, en aquest context, és difícil que hi aparegui Iniesta, un jugador poc golejador i força assistent, però, per sobre de tot, un geni amb la pilota als peus i un virtuós que genera molt plaer veient-lo jugar a futbol.

La revista France Football pot continuar el seu circ, amb pressions o sense, però amb una llista de votats com la del 2016 l'únic que ha generat ha estat desconcert i un més que guanyat desinterès en allò que s'esdevingui a partir d'ara. Ja no és que Cristiano Ronaldo s'hagi endut un premi completament immerescut, sinó que a un dels jugadors que millor juga a futbol, i que ha guanyat el doblet en una de les millors lligues del món, ni se l'ha considerat amb un miserable punt. Immerescut el tracte dispensat a Iniesta.

Si George Best, Alfredo di Stefano i Johan Cruyff aixequessin el cap, si Michel Platini tingués una mica d'influència, si els futbolistes poguessin votar... Andrés Iniesta no sortiria mai del podi.