Que comenci la ratxa
Luis Enrique reclamava dissabte que el seu equip iniciés una ratxa, i per què no? El Barça ha arribat a la meitat de la lliga i al marge dels gols (51), la conclou amb el bagatge de punts (41) més pobre de les tres temporades que fa que l'entrenador asturià és a l'equip català.
Feia dotze temporades que el Barça arribava a la meitat del torneig primer o segon, i aquest cop ho fa sent tercer, a dos punts del líder, el Madrid, que té un partit encara per jugar (a València), que en cas que el guanyi augmentarà la diferència a cinc punts.
Els números, freds com són, potser no expliquen gaire bé el que sí que transmeten les sensacions que es perceben: un Barça en clara millora contra un Madrid al qual li costa. Aquí és a on el Barça ha de prémer l'accelerador. No hi ha una altra opció. No es poden fer més concessions.
A un li fa la sensació que en aquesta primera volta el Barça ha deixat pel camí punts que semblen més regalats que perduts, en duels contra equips que han estat millors. La bona notícia és que la ratxa de victòries que demana el tècnic potser s'està posant en marxa.
El Barça havia fet un final de 2016 extraordinari, amb un futbol de bon nivell que es va frenar en sec amb l'arrencada de la copa del 2017, com ja és tot un clàssic. No obstant això, excepte el partit d'anada a Bilbao i el de Vila-real en la lliga, la resta mostren que hi ha una clara millora, un clar signe ascendent en aquest futbol que, malauradament, en els partits següents s'haurà de construir sense el joc de Sergio Busquets i, potser, d'Andrés Iniesta, tots dos lesionats.
Del recorregut del Barça en aquesta lliga, i sense saber com anirà en l'altra meitat, sí que es desprèn que l'equip de Luis Enrique ha tingut sempre una trajectòria semblant. Al marge d'haver arribat primer, segon o tercer, com és el cas aquesta temporada, el Barça sempre camina creixent, a poc a poc, però creixent.
Pot agradar més o menys el futbol practicat –en el meu cas no m'entusiasma sempre, perquè crec que té capacitat per fer-ho molt millor–, però el que és inqüestionable és que sempre hi ha una tendència a l'alça. D'això, no n'hi ha cap dubte.
Aquesta bona notícia arriba amb una apreciable desinflada del Madrid, que després del mundial de clubs ha punxat, com es preveia. Jugadors esgotats, lesionats i amb The Best sense rascar-ne ni una durant els partits. No hi haurà gaires ocasions durant la temporada com aquesta per aprofitar els avantatges que pugui donar el Madrid.
Demà a Vigo se li planteja un desafiament enorme: si cau contra el Celta, el somni del triplet es tornarà a esvair, amb l'impacte emocional que comportarà per a una institució que viu amb el neguit d'aconseguir el que el Barça ha assolit dos cops en pocs anys: arrasar en tots els terrenys i aconseguir la lliga, la copa i la Champions. El Madrid no està per a romanços, i veient la incapacitat del seu far (Cristiano) i baixes tan sonades com les de Modric i Marcelo, la semifinal de la copa se li presenta força complicada.
És el moment del Barça. Ara és l'instant per fer el sorpasso perquè les oportunitats de fer-lo segur que arribaran. I veient com està l'equip català, tot fa pensar que la ratxa tot just acaba de començar.