De com perdre lligues
El partit contra el Betis ha remogut consciències i, de ben segur, ha desenterrat malsons barcelonistes per explicar com es perdien abans les lligues. Existeix una idea fixada a la ment culer que moltes lligues van caure del cantó madridista per uns ajustos arbitrals gens dissimulats en favor de l'equip blanc i perquè aquest mateix col·lectiu perjudicava notablement els interessos barcelonistes. Pocs registres queden, més enllà de la memòria o el que es va escriure.
S'escriu que el col·lectiu arbitral ha beneficiat de manera escandalosa el Madrid, i no només en contra dels interessos del Barça, sinó contra la resta d'equips de la lliga. Per tant, no ha d'estranyar que per molts anys que passin, la sospita sobre els àrbitres es mantingui amb més o menys intensitat. Fins aquí, pocs culers dubten que així ha estat, i que de tant en tant es repeteix.
També ha passat que algunes de les lligues que li han volat al Barça han fugit perquè el futbol proposat ha estat molt allunyat del que s'esperava dels seus jugadors. Hi ha molts culers que encara no se saben avenir que amb Robson el Barça no s'endugués també la lliga. Bé, aquell Barça de supercopa, recopa i copa va caure en la lliga en els dos partits contra un equip, l'Hèrcules, que va acabar baixant de categoria. Més recentment hi ha el Barça del Tata Martino, el darrer tram de competició del qual va ser una vergonya a l'altura d'un equip que semblava que no volia la lliga. Aquell darrer partit al Camp Nou contra l'Atlético va ser una infàmia per als culers.
Diumenge, al marge de robatoris descarats i errors imperdonables, el Barça va fer un partit infame. Això que quedi escrit, no fos cas que de tant parlar del gol legal que no va pujar al marcador ens oblidem que l'equip de Luis Enrique va jugar uns 70 minuts vergonyosos. Sí, ja sabem que jugant malament també es poden guanyar partits, però el de diumenge va fer avergonyir. Doncs sí, així també s'han perdut lligues, quan el Barça no ha sabut competir.
Destacava l'altre dia l'entrenador blaugrana, abans del partit contra el Betis, que el Barça estava vivint un moment d'altura i que contrastava amb l'ambient de vetlla que semblava que es vivia a l'entitat setmanes abans. Bé, doncs tornem a la vetlla, si ens ho permet, i no serà per culpa dels seguidors.
També és cert que les decisions arbitrals han fet la guitza algun cop, i haurem de recordar el partit contra el Betis com un episodi detestable del futbol que es publicita com la millor lliga del món. En una mateixa acció, un jugador bètic comet un penal de manual sobre Neymar i el mateix jugador té l'habilitat de treure la pilota de dins la porteria sense que ni l'àrbitre ni el jutge de línia assenyalin res punible. El desastre va ser descomunal. Així també s'han perdut lligues, sens dubte.
El mateix dia que a Austràlia el darrer punt entre Federer i Nadal es decidia amb l'ajut de la tecnologia, amb l'ull de falcó, en la lliga s'escrivia una pàgina de vergonya aliena, una més.
Un prefereix mirar el futbol i parlar a través del joc desenvolupat, però costa no vincular les ensopegades a accions determinants en què els àrbitres no han aplicat el reglament, com ha passat en les dues darreres ensopegades del Barça: a Vila-real un penal d'escàndol per una mà d'un jugador de l'equip groguet i diumenge amb els episodis de Sevilla.