Theo Hernández és un jugador que dissabte va lesionar de gravetat Alexis Vidal. La irritació que va generar l'acció i la impotència s'esmicolen quan el jugador demana perdó. És la llei del futbol, que diu que el que passa al camp, allà es queda, com la mateixa cantarella aplicada a la dita de Las Vegas. Tot plegat sembla un ritual mafiós, el perdó en el futbol; fas una malifeta i encara que susciti interrogants i dubtes, demanant perdó et guanyes el cel. És el que impulsa la religió catòlica, que pots anar fent i desfent perquè amb un acte de contrició i un apart amb un capellà per expiar els pecats fas net i polit i ja tens el comptador dels pecats a zero.

No sé com s'ha de calibrar un càstig per recompensar la víctima en la jugada d'Aleix Vidal, perquè mai sabrem la intencionalitat de l'agressor, tot i que en tinguem alguns indicis: 0-6, humiliació en el marcador, un jugador cedit de l'Altético de Madrid, una acció irrellevant quan quedaven pocs minuts de partit, a prop de l'àrea del Barça. En definitiva, massa coses per no esvair els dubtes sobre el jugador francès, sobretot perquè és reincident en aquest tipus d'accions quan s'esbrava.

El que potser no preveu la llei del futbol és que l'àrbitre deixi impune la jugada. Si parlem de reincidents, l'àrbitre Carlos Clos Gómez se'n du la palma. En l'acció, que es produeix davant seu, ni va assenyalar falta i, és clar, no hi va haver targeta. No va veure falta. És sorprenent. Ell devia d'interpretar que el partit s'estava a punt d'acabar, que s'havien de cremar els minuts i que no estava disposat ni a assenyalar el més descarat dels penals.

Per això va ser ridícula la seva gestualitat quan reclamava l'assistència per socórrer el desgavell que sota el seu parer era un “sigan, sigan”. És desconcertant i demolidor que per tercer cop aquesta temporada un jugador del Barça acabi lesionat per un rival i l'àrbitre no assenyali ni falta.

Reclamar un canvi radical en aquest circ arbitral quan les coses no et van bé, sona avantatgista, però no és aquesta jugada, ni les dues lesions prèvies, ni aquesta temporada ni les vint darreres, és que la tecnologia pot ajudar a fer un futbol més just per a tothom. I en LaLiga no es mou ni un dit. No val dir que això depèn de la FIFA, perquè LaLiga, la Premier i totes les grans d'Europa tenen prou força per collar i fer que la tecnologia entri amb potència i vocació de millorar la competició. D'entrada, la lliga espanyola ja fa tard pel que fa a la implementació de l'ull de falcó, que hauria tallat de soca-rel qualsevol debat en el gol no concedit al Barça al camp del Betis.

El futbol s'empobreix amb jugades com les tres lesions a futbolistes del Barça que l'àrbitre no va considerar falta perquè la pilota potser va emprendre una trajectòria que feia pensar que l'infractor l'havia jugat neta. Doncs no, en les tres hi va haver falta clamorosa i hauria d'haver estat acompanyada de targeta.

No ens quedem amb el discurs que diu que quan les coses passen al Barça cobren un interès colossal, sinó amb el fet que havent-hi tecnologia per ajudar l'arbitratge, cal fer-la servir i no pretendre que amb pegats tipus braçalet que vibra o marcador electrònic per fer els canvis ja hem fet el salt tecnològic.