I per què no?
El “perquè no!” és clar: hi ha un 4-0 contra un rival que creix cada any per assolir el que a tants equips els ha costat anys i panys, la copa d'Europa. El PSG la persegueix des de fa anys, està invertint el que no està escrit i un any la guanyarà. Qui sap si aquest.
El “per què no?” encara és més clar: pel que es va veure dissabte al temple. Calia un partit per creu-hi, i s'hi pot creure. Són quatre gols, però també són noranta minuts. El Barça intimida, el temple també quan s'encén, però sobretot acolloneix jugar contra Messi. El Barça té la moral del PSG minada des de fa anys, també la del City i l'Arsenal i la de tants i tants que han tingut la desgràcia de creuar-se amb el Barça en un sorteig. Fa gràcia veure els sortejos a l'estiu o a partir dels vuitens, de com es parla del grup de la mort i que si toca aquest o aquell altre. En realitat, fa anys que en els sortejos a Europa hi ha calfreds a la sala quan surt el nom del Barça. Ningú no el vol ni veure. I això també juga dimecres.
Havia escrit que Luis Enrique encara deu un gran partit al Barça sense saber que dimecres passat tenia pensat dir adéu al club. La seva marxa s'interpreta de moltes maneres i cadascú hi posarà les raons que cregui. La meva està focalitzada en el partit de dimecres. Sense aquest duel en el calendari, sense la necessitat de remuntar un 4-0, crec que encara no s'hauria pronunciat. Em va recordar els dies previs a la final de la copa d'Europa del 1992, quan va aparèixer Núñez per televisió dient que dimitiria del càrrec fos quin fos el resultat a l'antic Wembley, un gest per desviar l'atenció i que l'equip no patís cap pressió en un partit tan transcendental. El Barça va guanyar, no per aquell gest de Núñez, tot i que segur que estava fet amb tota la bona intenció.
Durant la crisi d'Anoeta del gener del 2015, i amb l'incendi que s'acostava, Josep Maria Bartomeu també va fer un gest: dir que convocaria eleccions a final de curs. Va semblar que l'equip s'alliberava, tant, que al final del curs va caure el segon triplet de la història del club.
No sé si la situació actual hi té alguna cosa a veure o si s'hi pot relacionar, però sospito que Luis Enrique també ha volgut fer un gest per estimular els seus. Després del que es va veure dissabte contra el Celta, no sabria argumentar si el que es que va passar a la gespa té una relació directa amb el comunicat de Luis Enrique, però sí que em va quedar clar que el Barça va jugar el millor partir d'aquesta temporada i, crec, també de l'anterior.
El 3-4-3 provat al Calderón, contra el Sporting i contra el Celta diu que l'equip és molt millor ofensivament, però també que el rival es planta amb una comoditat extraordinària a l'àrea de Ter Stegen. Hi ha fuites al darrere, però hi ha munició al davant.
Luis Enrique i aquest equip després de molts partits dolents, dolentíssims, ens deuen una gran nit, una nit històrica –com la remuntada amb Robson contra l'Atlético en la copa del Rei– per ser recordada amb lletres d'or. Els desafiaments estan fets per als valents i aquest Barça, el de dissabte amb o sense Iniesta, va generar prou motius per pensar “ i per què no?”