Igual que molts altres que han caigut a l'ombra de Messi, jo creia que Neymar també seria un dany col·lateral més de l'argentí. Gaudir de Messi al camp és fàcil, però també es pateix, i qui ho ha sofert ha acabat prenent mal.

Neymar és un noi alegre i ha donat prou mostres de ser molt intel·ligent i molt llest. Mai ha lluitat per eclipsar Messi, tot el contrari, sinó que ha volgut sumar i s'ha unit a les seves pretensions. Ho va tenir clar des del primer minut, aconsellat o per motu proprio, i no només no ha renegat del seu rol, sinó que aquesta condició l'ha sabut dur amb una esportivitat i una dignitat difícils d'entendre per un noi que abans d'aterrar a Barcelona ja era una estrella. Ho era al Brasil, però ho era. Ell accepta un rol secundari al Barça, tot i que cada cop menys, i pren el lideratge al Brasil. Amb tots dos està guanyant, i ell és feliç.

Diumenge, Neymar va fer un gol, el número 100 com a blaugrana i, pel que fa a mi, ha aconseguit traçar un camí inimaginable, perquè no apostava per ell. Pensava que cauria i que no duraria. Error greu. Aquesta cosa de fer de tècnic projectant sobre ell el passat dels seus compatriotes. Va tenir una adaptació complicada, perquè l'espai que havia d'ocupar era d'una dificultat màxima, i més tenint en compte el futbol d'on venia. Avui, Neymar és un referent que ha dinamitat totes les prediccions que no li donaven gaire vida, entre les quals, la meva.

Una cosa és el futbol que propicia tenir tres jugadors com Neymar, Luis Suárez i Messi, amb tots els ets i uts, perquè han posat el model del control de la pilota en clara crisi, i una altra és el jugador Neymar, el seu creixement i el seu esclat, amb Messi d'acompanyat o sense ell. Neymar no és Messi i mai no ho serà, però avui el brasiler és una peça fonamental en l'equip, pel seu compromís, estat de gràcia i gols.

Neymar és un jugador que ja té capacitat per posar-se l'equip a les espatlles. N'hi ha exemples per omplir cabassos, aquesta temporada. Està en un moment màgic, i veure'l en cada partit és un goix, ras i curt. És el jugador del moment, el futbolista més en forma i qui més ganes en té. El dia de la remuntada contra el PSG té el seu nom escrit en lletres d'or, però seria injust que Neymar només aparegués com un fet gran en aquest partit. Hi ha partits, i molts en les darreres setmanes (excepte la seva desaparició contra el Dépor), en què la victòria s'ha decantat per la banda blaugrana pel que ell ha proposat.

Un debat molt culer en aquest sentit és si cal vendre Neymar ara que es troba en aquest moment idíl·lic. Va passar amb Messi. Si s'hagués seguit el suggeriment de molts culers, Messi fa temporades que ja no hi seria. I tots en coneixem uns quants. I Neymar? Podrà arribar a ser un Messi amb la metxa de l'argentí? De moment, gaudim-lo, perquè està en un estat de forma extraordinari.