Els Jocs Mediterranis Tarragona 2018 són més noticia pel soroll extraesportiu que per la mateixa competició. Organitzativament hi ha hagut problemes greus, políticament han estat esbiaixats i utilitzats i federativament Catalunya ha estat menystinguda. Però els Jocs Mediterranis també et permeten descobrir la realitat dels esportistes que viuen molt allunyats de la bombolla futbolística. Javier Delgado és un atleta de Sant Boi de 22 anys. Té el record català dels 400 tanques. La setmana passada es va llicenciar en enginyeria nàutica i transport marítim. Fa de professor particular de matemàtiques i física. La Mònica Clemente, manresana també de 22 anys, estudia enginyeria en sistemes informàtics a Terrassa. Ara mateix és la millor especialista catalana de salt de perxa. Cristina Lara també té 22 anys i té el rècord català de 100 metres. A Tarragona ha disputat la final. És graduada en treball social. Són tres exemples de la nova fornada de l’atletisme català. Competitius dins i fora de la pista, sacrificats per la seva passió i el seu futur. Per sort n’hi ha més. En natació, Jessica Vall va marcar el camí. És biomèdica i ha guanyat dos ors i un bronze. També han guanyat medalles Àfrica Zamorano (estudia infermeria), Lidón Muñoz i Catalina Corró (cursen medicina) i Joan Lluís Pons (estudiant de microbiologia). Als Estats Units tindrien una beca universitària de primer nivell i totes les facilitats. Aquí ens falta molt per convertir-los en el que són, referents, dissortadament massa invisibles.