Ala tele del pub, un partit de criquet, esport que encara que resulti estrany és dels més populars d’Anglaterra des que han aconseguit guanyar aquest mateix any un maleït mundial per primera vegada en la seva història. A la mà una cervesa i per companyia, la de John Smith i Sam Lee, dos col·legues de professió que m’han ajudat a entendre i per tant a enganxar-me a la baralla en l’oval. I un dubte. Qui és el millor jugador anglès de la història? Cap dubte: Ian Botham.

Nascut a Heswall, el 24 de novembre de 1955, va jugar per al Somerset la major part de la seva carrera, però també ho va fer en el Worcerstershire, el Queensland, a Austràlia, on va ser detingut després d’un vol de Londres a Canberra acusat de colpejar un passatger, i el Durham, equip del qual és president des del 2017. Va ser un all-rounder, un tipus que igual llançava, que batia o es ficava en el perímetre a caçar boles. I més enllà que tingués durant anys el rècord de wickets, que aconseguís la major puntuació i de convertir-se en el segon jugador de la història a fer 100 curses, va tombar 10 pals en un mateix partit, quatre vegades, acumulant 120 captures de bola en zones defensives.

La seva fama es va estendre de manera inusual lluny dels camps ovals per ajudar campanyes benèfiques, especialment durant els anys en què es va convertir en comentarista de criquet de Sky, ocupació que li va donar notable fama. Ha recaptat fons per a la investigació de la leucèmia en nens, donant més de 12 milions de lliures. Per aquest motiu va ser triat primer president de la Bloodwise, l’organització benèfica que lluita contra la leucèmia.

Va jugar a futbol abans d’agafar els pals, però ho va deixar quan va veure que eren incompatibles els dos esports. A més, té handicap 4 en golf i és mestre a pescar truites i salmons també. I és daltònic.

Als 12 anys ja jugava partits amb el segon equip del Yeovil , la ciutat on va néixer, i als 16 anys es va incorporar al Somerset, on a més de polir el seu estil de llançament va treballar netejant les finestres de l’estadi, venent tiquets o atenent els espectadors els dies de partit.

Botham, de qui Brian Close, el seu mentor i amic, va dir que tenia “un coratge excel·lent”, va tenir una carrera enorme: 16 temporades en l’elit i va jugar 102 partits, per aconseguir mes de 5.000 runs i 383 wickets, aconseguint-ne 10 en un partit quatre vegades, només a l’abast d’un geni. Va participar en tres edicions de la Copa del Món (1979, 1983 i 1992), jugant dues finals amb Anglaterra, encara que va perdre les dues. “Era un jugador sense disciplina, però tremendament emocionant”, el va descriure Tony Lewis, durant anys el seu capità amb Anglaterra. Però també es va ficar en embolics. Un dia va tombar d’un cop de puny Chappell, excapità d’Austràlia, perquè s’estava mofant dels anglesos per la superioritat del seu país en un partit. A més, va estar apartat de la selecció un temps per consum de marihuana

Amo d’una batuda plana i directa, però potent, és el jugador que més vegades apareix en la taula d’honor de The Lords. Té nou entrades en el tauler dels jugadors i una aparició en el tauler dels batedors. El seu gran rival durant anys, Imran Khan, va dir: “Mai se li farà suficient justícia al seu talent.” Però la veritat és que el va acabar denunciant en un article per manipular una pilota, i Botham el va portar als tribunals. Ha escrit diversos llibres i resulta especialment recomanable la seva autobiografia, titulada No li diguis a Kath. Kath, per cert, és la seva esposa.

Pels seus serveis a la caritat i la seva dedicació al criquet va ser nomenat cavaller per la reina al palau de Buckingham el 2007. Va acabar entre els tres primers del premi a la Personalitat Esportiva de l’Any de la BBC en quatre ocasions, guanyant el 1981. En 2004 se li va atorgar un premi global a la seva trajectòria.

Des de fa uns anys viu a Almeria amb la seva esposa, Katty.