Ortiz Arias no pot xiular més

Les decla­ra­ci­ons de David López a la mitja part del Girona-Alme­ria encara em res­so­nen a les ore­lles. Em sem­bla impos­si­ble que un juga­dor de pri­mera divisió sigui capaç d’inven­tar-se que un àrbi­tre l’ha insul­tat o li ha fal­tat al res­pecte. Menys si és un veterà com ell. I encara menys si hi ha pre­ce­dents de gent que ha cri­ti­cat les mane­res de fer d’Ortiz Arias públi­ca­ment. En pri­vat, per rema­tar-ho, la llista és llarguíssima. Per­so­nal­ment he tin­gut la sort de ser juga­dor, entre­na­dor i pre­si­dent d’un club –en cate­go­ries modes­tes, per des­comp­tat– i mai m’ha pas­sat pel cap insul­tar un àrbi­tre a la cara. També he tin­gut la sort de ser àrbi­tre i en cap moment m’he ima­gi­nat insul­tant un juga­dor. De casos n’hi ha, està clar, i cap és jus­ti­fi­ca­ble. Però que sigui un àrbi­tre de pri­mera divisió qui ho faci no es pot per­me­tre de cap manera. Si fos a l’inrevés, tam­poc, però no obli­dem que hi ha una relació d’auto­ri­tat sobre la gespa i qui mana, en aquest cas l’àrbi­tre, ha de ser mil vega­des més escru­polós. O què diríem entre un ciu­tadà i un mosso d’esqua­dra? L’auto­ri­tat s’ha de saber ges­ti­o­nar, i sem­bla clar que Ortiz Arias no ho sap fer. Per tant, o n’aprèn o no pot xiu­lar mai més a pri­mera divisió per molt bon àrbi­tre que sigui més enllà del seu com­por­ta­ment. El més greu, però, és que els pode­ro­sos li cobrei­xen l’esquena, i ja sabem que amb això de negar i tapar coses la fede­ració se’n surt de mera­ve­lla. Si no que ho diguin a Jenni Her­moso i a les seves com­pa­nyes.