Vaig sentir recentment com un entusiasta de les curses de cavalls es referia als senyals mixtos, donant a entendre que es referia a l'alternança de bones actuacions i desfetes clamoroses de l'animal i del genet en la competició. S'escau força enguany aquesta idea per avaluar la trajectòria del Barça, per la barreja d'actuacions força esperançadores amb decepcions insuperables, acompanyades de pèrdua de punts.

Malgrat el pas ferm en les competicions, amb el parèntesi de les dues ensopegades consecutives (Ajax i Athletic), el Barça mai ha mostrat una trajectòria ferma que hagi merescut que la seva parròquia s'hagi sentit tranquil·la i esperançada.

L'entrenador blaugrana, Gerardo Martino, ens havia calmat atès l'enrenou que suscitava el mal joc blaugrana amb una màxima: el Barça va guanyant, i això és el que importa de veritat. I també amb una altra: a partir dels triomfs es pot créixer més i millor que no pas amb derrotes al cabàs.

Bé, quan les ensopegades van arribar, i no pas perquè la crítica necessités que es complís l'efecte Pigmalió (la profecia autocomplerta), no hi havia on agafar-se, és a dir, no hi havia futbol en què poder-se justificar. La por va ser que un cop entrada la dinàmica negativa en escena (dues derrotes consecutives), aquesta es quedés massa temps.

Sembla, per ara, que no, que el Barça, oferint aquests senyals mixtos, ara potser projecta una dinàmica guanyadora i positiva, per exemple el bon paper en la copa, en què es podia perdre més que guanyar, la golejada contra el Celtic i la més que bona actuació contra el Vila-real, partit en què el joc de l'equip català va ser força reconeixible, especialment pel punt d'agressivitat que van oferir els jugadors blaugrana quan no tenien la pilota. Bé, ha costat, però al final ha arribat aquesta rauxa necessària per poder desplegar el que millor sap fer el Barça: el futbol de toc, de possessió i de posició.

És molt interessant que, en absència de Messi (algun dia caldrà abordar la gestió esportiva que s'ha fet de l'astre argentí des de les vacances de l'estiu passat fins a la darrera lesió), el Barça projecti símptomes de bon futbol, més enllà dels resultats, també vitals, i especialment en una jornada en què el Madrid ha tornat a quedar despenjat a cinc punts, però per contra, l'Atlético ha quedat a un gol (3-0, contra el València) de pispar el lideratge al Barça.

Neymar té aroma d'aire fresc, i la seva explosió en les darreres setmanes fa generar molt bones expectatives, però per sobre de tot hi ha el joc, i aquest, contra el Vila-real, un os dur de rosegar, va ser reconeixible. Ara queden dos assalts abans de tancar l'any: liquidar la tornada de copa i no mostrar més senyals mixtos a Getafe, on el Barça cal que signi una boca actuació, i amb gols, per evitar finalitzar el 2013 darrere un espectacular Atlético, contra el qual es veurà les cares en l'arrencada del 2014 al Manzanares, partit amb què finalitzarà la primera volta.