Com en els bons temps, l'entrenador que fa dos partits bons ja té gairebé garantida la renovació. Així, ho ha manifestat recentment el president del Barça, Josep Maria Bartomeu, que desitja renovar fins al 2016 Gerardo Martino, que encara té un compromís fins al 2015 i no ha conclòs el curs d'enguany.

Deu ser això que els diners no són propis i d'afegir-se al corrent guanyador el que fa sovint que els presidents perdin el control del moment. Llegeixen un parell de portades i es deixin arrossegar per dos bons resultats que els acaben fent sucumbir. Paciència. Molta paciència i cura amb decisions tan importants com ara comptar amb un tècnic que és capaç de perdre el nord un cap de setmana i permetre una distància respecte al líder, després de perdre un avantatge notable setmanes abans, quan la cosa semblava controlada. No tornem a l'època Gaspart, en què els estats d'ànims s'imposaven a la cordura.

S'ha parlat molt de l'estil Bartomeu des que és president, fa poques setmanes. I en positiu, ja que ha mostrat un tarannà més familiar i proper, encara que no s'hi ha hagut d'esforçar gaire, per la cara de pomes agres que li havia quedat a l'anterior des de feia anys, més acovardit pel què diran que amb esperit per fruir del càrrec. També li va passar a Gaspart, que en el seu primer mes, sense competició iniciada, va recollir lloances i flors per un canvi de gestos i per estendre la mà fins on mai havia arribat la de l'esquerp Núñez. Després va venir la foscor, perquè darrere els bons gestos i els somriures no hi havia cap forma de govern reconeguda com a vàlida.

No està passant el mateix, de cap manera, perquè l'equip, amb les seves misèries esportives encara segueix optant a tot, però sí que hi ha indicadors preocupants, el darrer dels quals el pagament de gairebé deu milions d'euros addicionals en el fitxatge de Neymar, destinats a Hisenda. Tant és l'embolcall amb què ens vulgui vendre la junta directiva la darrera història del cas Neymar. El cas és que fa poc que va aparèixer el president Bartomeu a TVE dient que el modus operandi del Barça va ser excel·lent i que ho tornarien a fer igual, i dies després sembla que l'operació s'acosta als 100 milions. Res a dir, pel que fa a la quantitat, si el club considera que era el preu adient per portar un jugador que pot fer història, però la trajectòria en aquesta negociació, plena de foscor i mitges veritats, ha disparat les alarmes. Sobretot perquè plana sobre la junta que, a més de no saber explicar les coses, potser ha dit mentides en tot plegat i ha comès errors gravíssims que costen diners a l'entitat. Fa temps que un sector del barcelonisme no atorga legitimitat moral al president per seguir fins al 2016. La legitimitat, però, Bartomeu l'extreu dels estatuts, que és d'on ha de brollar la veritable raó. Però fets com els del cas Neymar, en totes les seves dimensions, no ajuden que la parròquia estigui a favor de la continuïtat d'aquest president, a qui l'espera aviat una visita als jutjats.