El Tata sap que els mocadors no han arribat amb fermesa gràcies als resultats, igual que el president del Barça ha d'admetre que el 3-4 al Madrid ha estat el millor aval per afrontar el projecte del nou Camp Nou. Els resultats ho són tot, malgrat la visió romàntica d'alguns que ens pretenen fer creure que s'empassarien una derrota abans de renunciar a un estil. Els resultats són els que avalen els projectes.

Bartomeu no pot fer altra cosa que acceptar que el 3-4 del Bernabéu ha estat l'aval definitiu que ha permès que el Barça no s'hagi despenjat de la lliga, que l'1-1 contra l'Atlético s'hagi encaixat amb expectatives de superar-lo demà en la tornada i que la final de la copa del Rei de la setmana vinent l'equip no l'afronti a la desesperada. Aquest marc esportiu va ajudar que el soci afrontés amb més bon ànim la votació i atorgués el vistiplau a la proposta de refer el Camp Nou a uns gestors que amb més freqüència del que s'hauria d'acceptar han faltat a la veritat i que s'han equivocat més sovint del que seria convenient.

Sí, hi ha la idea que el nou Camp Nou és un projecte que supera directives i que per tant cal considerar-lo una gran aportació de club. Sí, això com a propaganda passa, però en realitat, un mal resultat contra el Madrid que hagués deixat l'equip a set punts dels blancs hauria posat en marxa la maquinària de la desfeta, com al seu dia va succeir quan el darrer Barça de Rijkaard no va assolir la final de la lliga de campions i tot d'un plegat ja hi havia un vot de censura, posteriorment avalat per alguns dels directius d'ara, fins i tot el president dimitit.

Amb el vent a favor que atorga la confiança d'estar competint per grans coses és difícil induir el soci a una altra mirada, ni tan sols estimular-lo perquè sigui mínimament crític. Pocs anys abans que en faci seixanta de la inauguració del Camp Nou, se'ns fa difícil escoltar i llegir el que es deia en l'època perquè no en tindríem prou informació; només ens arriba el coratge d'uns contra les pors dels altres per impulsar una obra majúscula de la qual tots els culers se senten orgullosos. I és el vessant positiu de llavors, en un marc esportiu guanyador, el que han recollit els directius d'ara per referir-se a aquella època, de la qual subratllen la valentia dels dirigents. Bé, no ens endinsarem gaire en el que ningú vol recordar, com ara els casos de corrupció, la quadruplicació dels costos inicials de l'obra i un decenni amb la caixa buida, perquè si un dia torna a passar això, tampoc es podrà demanar cap responsabilitat a ningú, ja que el missatge que ha calat ha anat a tocar la fibra sensible del soci, més que a fer-lo reflexionar sobre els pros i els contres. Vaja, de fet, la directiva només ha incidit en els primers.

Des de la gent que vol tenir el seient cobert, passant pels que volen tenir un camp “com cal”, els que van votar que sí perquè estan cansats del mateix estadi i fins a milers d'arguments difícils de rebatre perquè el que vol la gent és un nou estadi que la junta podrà impulsar perquè ha tingut unes setmanes de pau esportiva.