Opció A: cam­pi­ons! No podia ser d'una altra manera, estava escrit que aquest Barça havia d'aca­bar el seu recor­re­gut amb un dar­rer tri­omf que el fut­bol li devia. Aquest equip etern ha donat la seva última lliçó i ha tor­nat a gua­nyar una lliga tan meres­cuda i tre­ba­llada com qual­se­vol altra. La segona seguida i sense Guar­di­ola, a més. Una lliga per Tito, com va dir Ini­esta. I per Puyol, que rubrica la seva extra­or­dinària tra­jectòria i posa la cire­reta a l'emo­tiu comiat que se li va fer dijous. I també per Valdés, que tot i que hagi pre­fe­rit mar­xat a Ale­ma­nya i ahir no hi fos, la festa també anava amb ell, és clar. L'equip ha apro­vat amb nota un curs com­pli­cadíssim, dins i fora del camp, i és campió d'una lliga en què com­pe­tia ni més ni menys que amb els dos fina­lis­tes de la Cham­pi­ons, i en la qual també hi ha el campió de l'Europa Lea­gue. Sens dubte, la més potent del món. No l'han pogut ensor­rar ni les denúncies d'Hisenda, ni els errors pro­pis i la mala fe ali­ena en el cas Ney­mar ni cap altre intent de deses­ta­bi­lit­zació. Tam­poc la marxa de Rosell, ni les male­dicències, ni el rosari de lesi­ons. No, el Barça no ha estat l'equip estra­tosfèric que era, però aquesta és una gran lliga, també per la capa­ci­tat de l'equip per aixe­car-se cada cop que ha cai­gut. Un reco­nei­xe­ment a Mar­tino, que va ater­rar sense temps per tre­ba­llar i s'ha tro­bat un club que segu­ra­ment ni l'ha entès a ell ni ell ha aca­bat d'enten­dre, fet que no ha impe­dit que hagi fet una gran tasca: campió de lliga i super­copa i fina­lista de la copa. Luis Enri­que té una bona base sobre la qual tre­ba­llar i fer la reno­vació pen­dent que cal a l'equip.

Opció B: és trist, molt trist, però la tem­po­rada ha aca­bat per al Barça tal com ha trans­cor­re­gut. No podia ser d'una altra manera, estava escrit que aquest equip que ha per­dut la fam i ja fa temps que està en lenta des­com­po­sició sense que s'hagi fet res per impe­dir-ho, no aca­ba­ria bé. Al cap­da­vall, ja havia per­dut la lliga tants cops que el d'ahir només va ser un més. Si ha arri­bat viu a l'última jor­nada ha estat més per demèrits ali­ens que per mèrits pro­pis. L'acti­tud dels uns i dels altres no ha estat mai l'ade­quada, tam­poc aques­tes últi­mes dues set­ma­nes, atapeïdes d'asa­dos, cele­bra­ci­ons i home­nat­ges, que és evi­dent que no han aju­dat, perquè el Barça, que va llançar la tova­llola abans de temps i es va tro­bar una última opor­tu­ni­tat que ja ningú espe­rava, no ha estat capaç de gua­nyar cap dels dos par­tits que li que­da­ven. I ni les lesi­ons ni els escàndols poden ser­vir d'excusa. Hi ha hagut auto­com­plaença i Mar­tino ha demos­trat que no està a l'altura. Ni ha tro­bat la clau al camp ni s'ha impo­sat en un ves­ti­dor aco­mo­dat que mai se l'ha cre­gut. També hi hagut desídia als des­pat­xos, on la direc­tiva ha gene­rat molts més pro­ble­mes dels que ha resolt. Que trist, tot ple­gat. El cicle s'acaba de la pit­jor manera, i ara toca fer net, a fons, i començar de zero. Luis Enri­que tindrà molta feina.

Una de les dues, en for­mat tot això i molt més, a par­tir de demà al seu quiosc més pro­per.

@Ivan­Vi­la_PA