El gol de Messi va ser legal i si no hagués estat anul·lat el Barça seria avui campió de lliga. En cas contrari, l'escàndol hauria estat majúscul, i això sense comptar que l'afectat hauria estat el sempre ploramiques del Madrid. Compte amb aquesta apatia que abraça el barcelonisme, perquè s'ha acceptat el dolor i la derrota com a destí: un gol legal que et dóna una lliga i un d'il·legal en la copa que te la treu. El barcelonisme ha volgut que aquestes dues jugades hagin acabat en anècdotes, perquè la seva manera de fer li impedeix fer-se seva una victòria si no va acompanyada d'excel·lència.

El Barça encara no ha après a guanyar immerescudament i li sembla un pecat obtenir un títol de retruc o simplement perquè hi era. Aquesta culpabilitat, vista com un càstig, ha estat en certa manera una idea que ha planat sobre molts culers, els quals abans de jugar-se el darrer partit no només no veien el seu equip amb possibilitats, sinó que semblava que fos un insult que pogués guanyar una lliga que deien que no mereixien.

El Barça pateix emocionalment perquè no accepta títols immerescudament, però en canvi sap malviure amb la mediocritat que ell mateix genera. Aquest reclam de l'excel·lència que es fa al primer equip, al qual no se li permet guanyar ni que sigui de casualitat, no es correspon, en canvi, amb la deixadesa que els propietaris del club ha practicat amb els gestors de l'entitat, arribats fa quatre anys, deien, amb un projecte que encara no hem vist per enlloc, si no és el del matrimoni amb Qatar.

Rosell, fugit, va deixar el club en mans d'una directiva que en pocs mesos ha evidenciat la falta d'unió que exigia el president dimitit. No és cap sorpresa destacar que aquests nous gestors van assaltar el club el 2010 sense un projecte amb majúscules. Només han viscut dels fruits recollits del passat i han anat fent, i ni s'han immutat quan de veritat el club els ha necessitat, per ficar la mà en el primer equip.

Malgrat aquesta indolència dels gestors, aquests parlen de seguir endavant per continuar el projecte. Però, de quin projecte parlen? Siguem seriosos. D'acord que els estatuts validen el canvi de president durant el mandat, però la norma té un esperit que es contradiu amb la continuïtat de Bartomeu: el president fugit que va marxar sense donar explicacions. Així, sense el lideratge que Rosell exercia, tenim en aquests moments un Barça ferit en mans d'uns personatges que no han sabut fer els deures quan tocava (fa dues temporades), i que parlen de continuar un projecte quan en realitat han estat força continuistes, més que per convenciment, per por i mediocritat.

Aquests directius, com molts cops ha passat, tornen a apostar-ho tot a un entrenador i que aquest tingui sort. Està bé que siguin aquests gestors els que endrecin el que han espatllat, però a causa de la falta de projecte, el Barça del 2014/15 més que mai quedarà vinculat als resultats immediats, sense els quals sospito que la gent blaugrana ja no serà tan tova.