Si hem d'avaluar el mundial del Brasil en clau futbolística, millor girem full. La cosa ha donat per no més de mitja de dotzena de molt bons partits, dos d'extraordinaris (Anglaterra-Itàlia i Alemanya-Ghana), sorpreses en algunes seleccions, futbol de baixa qualitat, puntuals actuacions de grans futbolistes i poca cosa més. És la cançó de l'enfadós, d'altra banda, quan es valora la trajectòria d'un mundial finalitzat.

Cas a part és el balanç dels jugadors blaugrana. Al marge de l'actuació interessant dels xilens (el que marxa, Alexis: i el que arriba, Bravo), la decepció de la resta ha estat immensa.

Sí, l'Argentina ha arribat a la final i s'han destacat les supèrbies actuacions de Mascherano, i a Messi li van regalar un premi enverinat quan el van designar millor jugador del mundial. Mascherano ha jugat en un equip amb un joc que el barcelonisme no accepta, de moment. Entrar al tall, mossegar en cada jugada. Fer de capità in pectore no farà que Mascherano tregui el lloc a Busquets, i sí, en canvi, que algú tingui l'ocurrència que pot tornar a jugar un any més de central.

Messi. Que es prengui unes vacances, ben guanyades. No val la pena fer més sang de la que gratuïtament alguns estan fent des de fa un temps. Ja està tot dit i escrit: camina, està consumit, és l'ombra de qui ha estat i és la viva imatge de la indolència i la impotència. D'acord. Que es pregui unes vacances. Que descansi, que s'alliberi i que oblidi aquest malson en què s'ha convertit la temporada 2014/15. L'espera el Barça i un nou tècnic, i renovar els somnis amb el seu equip.

De la resta de mundialistes, potser algun detall de Neymar, però poca cosa més. Els internacionals amb Espanya han estat al nivell baix de la selecció de Vicente del Bosque, i així es confirma que allò que va començar malament, havia d'acabar de la pitjor manera.

Luis Enrique té una feinada des d'ahir: recuperar un grup que vindrà esmicolat, i d'entrada, amb l'arribada esglaonada dels jugadors. Primer, haurà d'encaixar Xavi Hernández o fer plans sense el gran migcampista i pregar que Busquets arribi bé després de les molèsties amb què va marxar i que encara el deuen perjudicar. A més, dissenyar un estil de joc en què dos dels seus grans jugadors, Messi i Neymar, aportin amb la suma de tots dos més del que van generar la temporada passada.

D'altra banda, gestionar un veritable maldecap, com és l'arribada de l'uruguaià Luis Suárez, que havia de ser presentat demà, però que haurà de viure apartat de tota activitat amb els seus companys fins a final d'octubre. Ja veurem com s'ho fa Luis Enrique per treballar amb un jugador que no viurà el dia a dia; pitjor que si aparegués d'una lesió de llarga durada.

I, entre aquesta llarga llista de coses pendents, cal restar en espera que el club, al tercer any, acabi fitxant un o dos centrals que siguin mereixedors de vestir la samarreta del Barça. I esperar que tot vagi bé des del principi, per evitar que el famós pessimisme es contagiï massa d'hora.