A falta de resultats hi ha haurà tensió. És el que es desprèn d'una setmana sense futbol i farcida de retòrica preelectoral. Tothom hi ha sucat pa, i diria que encara ha estat força plàcid, aquest parèntesi, tenint en compte l'agitació que hi podria haver hagut si el Barça no hagués capgirat el resultat en el darrer partit de lliga, d'infame record per com va transcórrer la primera part. El darrer a sumar-se a un escenari apocalíptic ha estat Johan Cruyff, que ha anunciat que com no vinguin els resultats, es calarà foc al Camp Nou. “Que es puguin avançar les eleccions dependrà de si entra o no la pilota”, va dir en el seu darrer homenatge. En certa manera, no és gens diferent aquesta situació del marc que es va viure el 2003 quan Enric Reyna es va aferrar a la cadira i ho va apostar tot als resultats. Aquests no van arribar i va haver de claudicar. Potser ara no n'hi ha per a tant, però ves que aquest mes i el següent no es torcin les coses i veiem més que mala baba en l'entorn. Les dues setmanes de relax per les seleccions a can Barça només proven si la cosa està en calma, com una bassa d'oli. Si no és així, ja se sap que tothom parla i imagina coses tenebroses.

El Barça afronta en breu un continuat examen que no s'aturarà fins al Nadal. De sobte, tres partits de lliga en l'horitzó, en els quals visitaran el Camp Nou el Sevilla i l'Espanyol, i un partit enmig a Mestalla. En condicions normals, les d'un equip que no té l'exigència del Barça ni la pressió dels seus internacionals, Luis Enrique hauria tingut deu dies en exclusiva per als seus jugadors, per refer, si calia, el que no funciona. Res. Luis Enrique s'ha hagut de moure en el pitjor marc, que és tenir buit el camp d'entrenament sense poder fer cap ajustament. Malgrat que alguns jugadors han avançat la tornada a Barcelona, el més normal és que disposi de tots un dia i mig abans del partit contra el Sevilla. Amb aquest panorama, i venint d'on venim, no és el millor escenari per treballar i resoldre mancances que tothom ha detectat i que, sovint, s'arreglen amb treball i constància. Un cop més, ho fiarem tot a un resultat, el que es produeixi en el partit Barça-Sevilla. Si surt bé, més temps per respirar; si no... Deu ser per això que alguns escolten els timbals de guerra, perquè més que resultats, el Barça de Luis Enrique el que necessita és transmetre futbol. Amb resultats, sí, però també jugant a alguna cosa que motivi. I, fins avui, al marge d'alguns finals en què s'ha remuntat el resultat, no hi ha gaire cosa per tranquil·litzar. De confiança, crec que en sobra, perquè la il·lusió i la convicció que va mostrar en la seva presentació no es poden haver esvaït. Alguns creuen que se li ha tornat agre el caràcter, però no crec que el Luis Enrique d'ara sigui gaire diferent de l'irascible jugador que va arribar al Barça i sense cap recança va ser capaç de treure algú del cercle de periodistes que l'envoltaven en una compareixença perquè no li agradava. Sí, a aquells que se senten colpits per un somriure sorneguer o una resposta abrasiva de Luis Enrique, que pensin que no hi ha hagut cap transformació; és tal com raja. A alguns no ens sorprèn gens, perquè sabíem qui venia a la banqueta; només ens interessa el que vol proposar per a l'equip i, com que som pacients, encara l'esperem, perquè hi confiem.