Gent amoïnada
la gent del Barça perdonaria resultats per bon futbol
si en l'horitzó s'ensumés alguna cosa gran
Empatar un partit a zero al camp d'un aspirant a res després de no haver jugat precisament a res, i que el director esportiu es queixi al final de l'horari (les quatre de la tarda), fa que sigui comprensible que aquesta declaració provoqui desànim en l'afició, que s'hauria pogut arribar a empassar que el màxim executiu en matèria esportiva s'hagués queixat només a l'estat de la gespa, tot i que tampoc,
vaja.
Hi ha partits en què el silenci és el millor estat per transitar pels minuts següents a la mala actuació, a no ser que s'aboquin un seguit d'explicacions que tranquil·litzin el personal. No, Zubi parla de l'horari i Luis Enrique es refereix a les nombroses ocasions malbaratades. D'acord, no sabem tant de futbol com ells, que vénen d'escoles sublims que són l'enveja de tothom, però hem vist tants partits o més que ells i, en el segon cas, sabem comptar.
De vegades les paraules són el pitjor company que pot acompanyar un fracàs. Estem acostumats a reclamar-les, perquè potser el que esperem és cert nivell. Entenc que fer parlar el secretari tècnic de la pissarra de l'entrenador podria ser l'origen de molts problemes. Exigir tant a Zubi al final del partit no ajuda a calmar els ànims i exposa massa la seva figura, sobretot si apareix per deixar anar excuses que són impròpies de la categoria de l'entitat. Què és això que un pes pesant parli de l'hora del partit, quan una setmana després a l'estadi el Barça repetirà horari? Si us plau, una mica de dignitat, que parla en nom del Barça i el representa. Senyors, grandesa i dignitat.
Entenc que hi hagi gent que estigui amoïnada pel que està passant al Barça, al camp i a fora, i perquè tot plegat no faci més que acabar activant l'espurna que ho farà esclatar tot. Crec que la gent del Barça perdonaria resultats per bon futbol si en l'horitzó s'ensumés alguna cosa gran. No és que no li importi el resultat, però sí que el bon joc, les bones formes o unes traces que mostressin la idea del que es vol fer, ajudarien a encaixar una ensopegada, perquè les ensopegades existeixen en la vida i en el futbol. El que passa és que si quan es perden punts el que deixa l'equip de Luis Enrique és el solar que va abandonar a Getafe no és d'estranyar que quinze jornades després en la lliga les sospites que el Barça no va enlloc tinguin raó de ser.
Malgrat l'amoïnament creixent, segur que hi haurà un moment en què es tocarà la tecla que ho endreçarà tot. Digues-li un reforç –si es pot acabar fitxant–, un moviment al mig del camp, un canvi de peces al davant, un dibuix més consolidat... no ho sé, alguna tecla que ho endreçarà tot. Descarto l'arribada de la millora en la classificació com a conseqüència de l'ensopegada del rival, cosa que a alguns els pots excitar, però al cap i a la fi no serà més que una trempada efímera.
Digueu-me optimista, però és que no preveig una altra sortida que no sigui que el club millori al camp, ja que l'entitat es troba hipotecada a curt termini per la inversió que ha fet en el seu futur immediat, a què els resultats donin pau i estabilitat.