El TAS encara no ha badat boca. En principi, ho farà avui, o potser demà. No l'esperem més tard. Delibera una sanció de la FIFA contra el Barça, en què el club català es juga estar dos períodes de contractació sense poder entrar en el mercat. És a dir, el neguit de quedar-se arraconat, de veure com els jugadors van i vénen sense poder dir ni ase ni bèstia. És molt fort. Si la sanció es ratifica, serà gravíssim el que haurà de suportar el Barça. Diu Luis Enrique que l'equip podrà ser competitiu l'any vinent malgrat la sanció perquè és fort a curt i mitjà termini. No ho sé. Sé que el Barça quedarà empastifat. Si guanya títols aquesta temporada, l'estiu serà més plàcid. Si no n'arriba cap, i amb la sanció, que rodessin caps seria el més convenient, si fos possible de dalt de tot.

Tot va començar per una denúncia anònima. Segons Bartomeu, una mà negra. Ell vol que escrivim que és el Madrid, però si no ho diu ell públicament, no ho podem escriure com una acusació. És més, no ho escriurem mai, perquè fa uns mesos, després de la vergonya aliena a què aquesta junta ha sotmès el FC Barcelona en el cas de la Masia, el president no escollit pels socis va dir que el club “va cometre alguns errors”. És a dir, ens va voler entabanar i després, veient que no mossegàvem l'esquer, va recular i va admetre errors en la gestió del club en la causa jutjada. Amb aquesta conducta, a ningú li ha d'estranyar que en enquestes llunyanes o d'amics surti que la immensa majoria vol eleccions com abans millor. Si parem atenció a la causa, tot plegat no ha estat més que una fatxenderia blaugrana, els dirigents de la qual, començant pel fugit Sandro Rosell, van pensar que què s'havia cregut la FIFA de cridar-los l'atenció perquè s'havien saltat un article, quan del que es parlava era de la Masia.

Quina poca altura de governants, que al mateix temps, davant l'assetjament pel fitxatge de Neymar, no només no han deixat de pagar calés –el preu de l'operació s'ha incrementat per sobre dels 100 milions d'euros–, sinó que l'actual president ha sortit força cops en públic dient que tornarien a fer el mateix. Insisteixo, no sorprèn que un 70% o més dels socis vulgui eleccions, potser no tant per tornar a les urnes, com per fer net a la sala de juntes. També pot passar que el TAS doni la raó al club i que el nou veredicte digui a la FIFA que el club català és un model que està molt per sobre de l'article 19 del reglament de l'estatut i la transferència de jugadors, en què se subratlla que només es permeten transferències internacionals de jugadors menors de 18 anys en tres supòsits i que aquestes excepcions “només es concediran prèvia avaluació del cas per part de la subcomissió de la comissió del jugador”. És clar, el Barça devia pensar que per què havia de demanar permís si del que es parlava era de la Masia.

Deixeu-me que us digui el que m'hauria agradat que hagués passat: que al club algú sabés de lleis i de normes i que al seu dia, amb el model de la Masia sota el braç, s'hagués acostat a Suïssa i hagués demanat permís per contractar un seguit de jugadors, mostrant-los que potser els joves estarien més atesos que a casa seva. Massa, demano. Ho deixo per als que vindran aviat, que segur que no parlaran de mans negres.