Ha de dimitir, Bartomeu?
de triomfs, però el club no para de rebre cops desestabilitzadors
en el vessant institucional
Els resultats ajuden des de dins a enfortir la posició ferma que ha pres Bartomeu de no cedir ni un centímetre a les envestides judicials, però comença a ser força insuportable que el Barça tingui un president ara mateix amb la llista de fets que l'assenyalen des de la fiscalia com a culpable.
Diumenge, quan sortíem de l'estadi, passada la mitjanit, sabíem que no trigaria gaire a aparèixer una informació vinculada amb el cas Neymar. Ho teníem claríssim. Acostumats que els divendres hagin estat un dia força recurrent per recordar a la gent blaugrana des de la justícia quin mal ha de patir el club en breu, no pensàvem que la sol·licitud de penes de presó del fiscal arribaria tan d'hora. Sí, que arribaria aquesta setmana, però no dilluns. Sembla que un no té dret ni a assaborir la victòria contra el Madrid més enllà de vint-i-quatre hores, i més en un moment en què la lliga s'atura fins d'aquí a dos caps de setmana.
Un cop perduts en aquest entrellat del cas, ja que no sabem on som, excepte que encara no s'ha jutjat, veritablement no és desmesurat valorar si el president del Barça ha de continuar en el càrrec. Crec que va prendre una determinació molt sàvia avançant les eleccions quan el club s'havia posat d'aquella manera tan culer que només calia una espurna per calar una foguera de Sant Joan. Ara torna a aparèixer la possibilitat que Bartomeu mediti molt profundament si pot continuar representant el Barça amb tot el que el persegueix: la fiscalia anticorrupció ha demanat per a ell dos anys i mig de presó i per a Sandro Rosell, set i mig, per delictes fiscals i administració deslleial en la contractació de Neymar. A més, es demana una multa de 33 milions d'euros, quantitat que ara mateix es desconeix si el jutge sol·licitarà que s'aprovisioni. Si fos així, els números de tancament de l'entitat aquesta temporada serien difícils d'ajustar, això sense comptar que el primer equip comenci a guanyar títols. En aquest escenari tan desitjable, el segon, és clar, els números del club tremolarien per ser quadrats, un fet que faria, potser, prendre decisions no gaire planificades ara mateix com avançar calés d'algun patrocinador i tancar a corre-cuita alguna negociació que mereixeria més temps per ser debatuda. El primer equip dóna pau en forma de triomfs i va fent camí cap al triplet, però en un vessant que interessa que també estigui estable, l'institucional, el club rep setmana rere setmana cops cada vegada més desestabilitzadors.
És difícil que ara la gent blaugrana demani a Bartomeu que marxi, perquè els resultats no animen a enfadar-se al final del partit, però potser comença a ser hora que des de la mateixa junta –igual que fa uns mesos unes veus sensates van trobar la manera de pacificar el club recomanant a Bartomeu que fixés un període per a les eleccions– ara es reclami novament la paraula per treure d'aquest malson l'entitat, encara que per això hagi de rodar el cap de qui sigui, fins i tot el del president, pel bé del Barça.