Durant un temps el Barça ha cregut que els valors universals de l'esport els representava millor que cap altra institució, i fins i tot algú de dins de l'entitat catalana es va arribar a creure que naixien des de la mateixa entitat, per projectar-se al món. Parlar de valors del Barça a mi sempre m'ha carregat, pel vessant arrogant de percebre's a si mateix com l'inventor d'una manera de fer que sempre ha existit, com és tenir uns valors.

Des de fa uns anys, aquell que no hagi embolcallat el seu discurs barcelonista amb la idea dels valors blaugrana ha pogut quedar condemnat a l'exclusió, per no entendre, suposadament, com funciona la nova retòrica del club. Per poc que ens endinsem en aquesta idea tan sensacional de sentir-se protegit per uns fonaments a prova de bomba, com la tolerància, la solidaritat, la humilitat, el treball, el respecte, etc., ens adonem que si no hi ha resultats (si no es guanya), poc protegeixen els valors.

No li ha fet bé, al Barça, parlar tant de valors, perquè al cap i a la fi l'exigència que té, per exemple, el futbol en tots els nivells fa trontollar els valors en el moment en què no arriben els resultats. No he sentit mai que es parli dels valors de l'esforç, la generositat, l'amistat, la perseverança i la solidaritat, entre molts més, quan arriben les derrotes. Victòria és igual a valors, i derrota s'entén sovint com falta de valors. Per tant, quan es guanya, els valors són motiu de reconeixement i s'hi apel·la per lluir múscul davant els rivals. Així era, per posar un exemple, quan el Barça de Pep Guardiola destrossava els rivals, una idea de valors que va acabar atipant. És que no hi havia valors l'any passat amb Tata Martino?

En una mala època per a la Masia, com és aquesta en què la FIFA ha penalitzat el club una temporada sense poder fitxar pels gravíssims errors dels gestors del Barça en matèria de contractació de joves menors d'edat, divendres va reblar el clau un il·lustre en la formació de jugadors, Jordi Vinyals, que va denunciar que els valors de la Masia “han degenerat”.

Està contrastat que la derrota continuada fa abaixar l'ànim i que la rampa cada cop es fa més feixuga de recórrer perquè l'esforç no queda compensat si al final arriba la derrota. Si prenem a com a principi indiscutible que els valors de la Masia estan fets a prova de bomba, no haurien de quedar malmesos per les derrotes i, en canvi, passa tot el contrari. Vinyals ha assenyalat els valors de la institució, sobretot perquè les victòries han desaparegut. O l'explicació més adient és que l'equip està descompensat com destaquen els que segueixen cada dia el filial?

Per la contundència de l'entrenador, i la veritat que ningú no li qüestionarà, ja que tothom està escandalitzat amb els resultats (recordem: valors=resultats) dels equips de la Masia, començant pel mateix Barça B, s'interpreta que la cosa pinta malament, ja que fins i tot des de la directiva se li va donar suport, quan divendres Vinyals va fer aquelles declaracions. I malgrat que després de l'empat contra el Tenerife (2-2), Vinyals va intentar rectificar o matisar les seves paraules, entenem que la situació no pinta bé. Sospitem que tornar al punt de partida dels valors serà que el B treballi, sigui constant, humil, que perseveri, etc., per no perdre la categoria, fet que si malauradament passa, els valors tornaran a saltar pels aires.