Condemnat a guanyar títols assolint l'excel·lència, i no d'una altra manera, sembla que el Barça no estigui autoritzat a aconseguir una lliga mostrant un futbol que fa esfereir. Això és el que hi ha ara mateix: esforç i lluita. Aquest és el segell. De fet, sigui dit també, és el que s'esperava i poca cosa més amb l'entrenador que hi ha.

No renunciaré mai a una copa, encara que sigui en una lliga en què es poden comptar amb els dits d'una mà els partits realment bons de futbol. El Barça no està per sentir-se malament si no juga bé però arreplega algun títol. L'experiència de l'any passat m'ha fet observar o, més ben dit, confirmar, un posat en la gent blaugrana que no he acabat d'entendre mai; és clar que es tracta de fer gaudir el públic i assolir l'excel·lència esportiva, però no sempre serà així i, a més, si pel camí s'arreplega algun títol, millor.

L'any passat, al marge del resultat del darrer partit, un desastre en tota regla, des de l'entrenador fins al darrer jugador, algun dels quals està sent lloat aquest curs de manera desproporcionada (parlo de Gerard Piqué), hi havia molts culers que consideraven que el seu equip no havia fet prou mèrits per guanyar la lliga, com si arribar al darrer partit amb possibilitats de fer-ho no fos suficient. Per molta gent, no només l'Atlético va ser el veritable mereixedor del trofeu, fins i tot abans de jugar-se el darrer partit, sinó que el Barça no era prou apte ni mereixedor de la glòria. Per fer-s'ho mirar. Només que en darrer partit els de Martino haguessin posat un pèl de la passió i el coratge d'enguany, el Barça seria a hores d'ara el vigent campió de la lliga.

No és que jo avali el futbol que ens proposa aquest Barça, perquè en la meitat de partits, o més, crec que assisteixo a un futbol decadent, del que espanta la gent de l'estadi i no fa afició. Com que els rivals van pel mateix camí, els títols, doncs, que els arreplegui el teu equip, no?

I així estem. Fins que Mathieu no va concretar el que millor sap fer el Barça aquest any, les jugades d'estratègia, teníem un panorama en què dos equips sense cap pes en la lliga, el Màlaga i el Celta, estaven a punt de treure deu punts al Barça en quatre partits, amb dues derrotes i dos empatats. El cas és que el francès, igual que contra el Madrid, va executar a la perfecció un seguit de moviments col·lectius i amb un gol de testa va donar al Barça una victòria d'un valor extraordinari, i més després de com el Madrid hores abans havia apallissat el Granada (9-1). El món al revés, com feia molts anys: el Barça esforçant-se fins al darrer alè perseguint el Madrid i fent partits de mèrit, i el Madrid guanyant els partits per un solitari gol quan es mastegava la tragèdia. Ara, el Barça fent de Madrid, i el Madrid, fent de Barça.

Ja vindran temps millors, amb entrenadors que sàpiguen fer jugar el Barça bé a futbol. Mentrestant, no crec que el Barça hagi de demanar perdó per la manera com pot guanyar un títol. Una altra cosa seria que amb aquest futbol, el Barça estigués lluitant pels llocs de l'Europa League. Fa llàstima, però, que un recurs que té el Barça perquè el seu futbol pogués fer un salt de qualitat, com és la presència de Xavi, Luis Enrique no el tingui en compte de sortida.