Si hagués de recomanar què cal fer després de veure els gestos que va tornar a fer Neymar un cop va ser canviat dissabte, suggeriria que s'oblidessin immediatament, i si el soci o seguidor barcelonista insistís a jutjar el fet el derivaria per tal que es foguegés a gust cap a la nova performarce de Cristiano Ronaldo, el Pilota d'Or, que amb una altra actuació de macarró va tornar a demostrar que ni sap guanyar ni sap perdre.

Sospito que les coses a can Barça, es mirin pel cantó que es mirin, s'aguanten per un fil tan prim que a la mínima tibantor sembla que s'hagi de trencar. Vam viure la hipersensibilitat de les relacions al vestidor a Anoeta, i per poc el foc calat no s'endú no només el tècnic, els jugadors i la directiva, sinó el mateix club. Des de llavors, només hi ha hagut resultats, crec, i poca cosa més. El Barça, que té molta qualitat al davant i un Messi que quan s'hi posa és capaç de signar victòries per al seu equip sense despentinar-se, viu al dia i els resultats ho sostenen tot. Sospitant com n'és, de fràgil, tot plegat, la gent blaugrana hauria d'estar pel que s'ha d'estar, és a dir no tenir cap altra actitud que la d'animar l'equip fins al darrer alè i abandonar l'opció fàcil de jutjar un gest prescindible d'un jugador com Neymar, que s'ha acostumat massa a fer ganyotes quan el canvien.

Crec que és temps d'empassar-s'ho tot, fins i tot els gestos de qui se sent menyspreat quan el canvien perquè deu pensar que l'autoritat de l'entrenador no serveix per res, per molt que ell, i potser molts de nosaltres, també sospitem que aquell canvi no va ser el més encertat.

Per una vegada, estic d'acord amb Luis Enrique: aquests gestos, aquestes interpretacions, aquest circ al voltant del posat d'un jugador no són res més que una collonada que pot distreure del que realment interessa, que no és una altra cosa que, primer de tot, que al vestidor les coses transitin en un mínim ordre assumit per tothom, malgrat que sigui tot un posat en espera de com es resol la temporada i els canvis que es podrien produir, al mateix vestidor, i qui sap si també a la directiva amb les eleccions en l'horitzó.

Per a una eliminatòria com la que afronta ara el Barça contra un conjunt clarament millorat respecte al que es va trobar en la lligueta de classificació com és el PSG, a l'equip el que menys li interessa és invocar el fantasma de la desestabilització al vestidor.

Calma, germanor per uns mesos i objectius comuns: els títols que encara persegueix el Barça. El club no està per fer gaires gestos creïbles per aportar estabilitat al vestidor, perquè aquesta només es pot aconseguir des del lloc on mana Luis Enrique. El considero una persona que s'incendia amb facilitat però, alhora, compromesa amb l'entitat, fet pel qual no estaria gens malament que per evitar que aquest fil tan prim amb què s'aguanta tot es trenqués, el tècnic s'empassés tots els gripaus que calguessin i, si ho considerés adient, fins i tot se saltés algunes compareixences, especialment les prèvies als partits, si tem que per algun lloc un dia pot arribar a rebentar.