Hi va haver una època en què pagar massa calés a un crac es considerava una ofensa a la solvència dels comptes del Futbol Club Barcelona, ja que aquests comptes havien d'estar per sobre, fins i tot, de la consecució de títols esportius. Era així: els cracs, si demanaven diners, eren qualificats de pesseters, i prou que la maquinària propagandística s'encarregava d'assenyalar-los en privat i públicament. D'altra banda, a la gent de casa, ni aigua, però ni aigua vol dir ni aigua.

Per sort, en una època una mica més recent, no fa pas gaire, hi va haver una gent a la directiva que va entendre que els cracs no només s'havien de quedar al Barça, cobrar molt i guanyar títols, sinó que si calia renovar contractes per tenir-los més contents es feia pel bé dels interessos de l'entitat. Per sort, ja hem superat aquella cantarella de fa uns quants anys, quan es mitificava el valor que representava el fet que el Barça et volgués i t'oferís l'oportunitat de viure en una ciutat amb un clima agradable, de temperatura em refereixo, com si fóssim una república bananera. Per sort, allò ja està força superat. Ara, malgrat que d'això no fa gaire temps, als cracs se'ls paga a preu de mercat i, si cal, una mica més.

Fa vint o trenta anys, Messi no hauria estat al club gaire temps. Fa vint o trenta anys, li haurien donat una coça al cul el primer o el segon cop que hagués demanat un tracte econòmic a l'altura de la seva potencialitat i, més endavant, del seu rendiment.

Per sort, insisteixo, això ha canviat, i molt, i no per l'actitud dels actuals gestors, sinó perquè han seguit les passes dels mandataris del darrer decenni, que van decidir posar punt final al maltractament de la gent de la casa i dels grans jugadors.

El Barça estima i paga com Déu mana els seus cracs, i tothom entén que ha de ser així. Els jugadors estan contents per moltes raons, i una és perquè el club cobreix sovint amb escreix les expectatives econòmiques que podrien assolir en un altre club que es comprometés a abonar els seus serveis a preu d'or.

Arribats a aquest punt, alegrem-nos de tenir Leo Messi, de gaudir-lo, de subratllar els seus rècords gairebé setmanals i d'un canvi de plantejament en l'actitud del club blaugrana envers els seus jugadors, especialment els de casa, als quals ja no se'ls discuteix ni un euro, si se'l mereixen. Gràcies a aquest canvi d'actitud, de paradigma en el funcionament de l'entitat amb els seus jugadors, el Barça fa més bona pinta i és més seriós.

La bona alineació dels astres ha volgut que Messi aparegués al Barça en el moment ideal per explotar les seves qualitats, ja que en una altra època, amb les mateixes qualitats, no tinc cap mena de dubte que aquesta joia de jugador brillaria jugant amb una altra samarreta perquè aquí s'hauria arribat a la conclusió que un noi de la casa no pot cobrar tants calés. No és un retret a una manera de fer, o sí. En tot cas, sí que és una lloança al pas endavant que fa un dècada va fer el club i que ha reportat grandíssims beneficis al Barça, fins i tot el de guanyar calés.