Si hi ha un número que molts barcelonistes associen amb el nuñisme sociològic, aquest és el 25.000. No hi ha una altra xifra que defineixi millor la segona part del seu llarg regnat que el 25.000. Molts barcelonistes han quedat sorpresos d'una casualitat que s'ha repetit al llarg dels anys i que va arrencar quan en els comicis del 1989 Núñez va derrotar Sixte Cambra amb 25.441 vots, i el 1997 va repetir èxit contra Àngel Fernández, aquest cop per 24.025, xifra que va tornar a aparèixer l'any següent per superar una moció de censura que va plantejar l'Elefant Blau (24.863 vots).

El següent cop que la xifra dels 25.000 va aparèixer en escena va ser quan Núñez ho va deixar estar i un dels seus deixebles, Joan Gaspart, va vèncer en les eleccions del 2000, amb 25.181 vots. El darrer cop que aquesta xifra havia aparegut, en aquest cas aproximada i a la baixa, va ser en una moció de censura contra Joan Laporta el 2008; 23.870 socis van dir que no el volien a la presidència, mentre que al llavors president el van mantenir en el càrrec per liderar el millor Barça de la història 14.871 socis, casualment un nombre gairebé clavat al que Jan Laporta va treure dissabte passat en l'elecció de nou president (15.615 vots).

Havíem abandonat aquesta mística del 25.000 quan Jan Laporta va guanyar el 2003 (27.138), i el 2010, amb l'aclaparadora victòria de Sandro Rosell (35.021), i dissabte passat va tornar a ser present per fer president Josep Maria Bartomeu (25.823 vots).

Casualitat, sorpresa, coincidència..., però els 25.000 vots tornen a aparèixer per avalar un candidat.

La ideologia del vot barcelonista sempre va tenir una explicació durant el mandat de Núñez i és que era capaç de reunir sempre 25.000 entusiastes que passés el que passés en l'àmbit esportiu, social o econòmic, s'arrengleraven al costat del nuñisme només pel fet de ser convocats a files.

Ara el 25.000 es pot explicar per reacció contra Joan Laporta, més que per convenciment amb el candidat guanyador. És a dir, que si en comptes de Bartomeu, un presidenciable que duia un seguit de llufes enganxades que l'haurien inhabilitat en un escenari polític, el vot hagués estat per a Arroyo, Cardoner, Moix o el mateix Vilarrubí, els 25.000 també haurien aparegut, de ben segur.

No descartem que aquests 25.000 tornin el 2021, perquè sembla que tenen intenció de perpetuar-se, si Bartomeu és capaç de concloure el seu mandat de sis anys. I Bartomeu ja no podrà ser reelegit, però aquell que el vulgui substituir des de dins de la junta, i tot indica que serà Jordi Cardoner, tindrà els 25.000 al costat, plogui, faci sol o sigui dissabte, diumenge o 31 d'agost el dia de la votació.

És casualitat o és el que es vulgui entendre, però des de fa trenta anys, en l'ànima del club sembla que existeix una tendència cap a un vot molt conservador i tou amb el catalanisme que empararà passi el que passi a qui estigui al club, excepte si és Laporta o qualsevol cosa que ensumi a cruyffisme, a no ser, això sí, que l'entitat salti pels aires i llavors es cridi desesperadament a aquest corrent perquè arregli les desfetes dels avalats pels 25.000.

No tinc cap mena de dubte que la millor representació en una candidatura, posem per cas amb Guardiola a la presidència i acompanyat de l'esperit del cruyffisme i la Masia, seria derrotada en unes eleccions a la presidència del Barça si al davant hi hagués algú que els 25.000 reconeguessin com a seu.