Gestionar la banqueta
de Pedro Rodríguez
i intentar persuadir-lo perquè es quedi
al Barça
Deu ser difícil posar-se davant de Pedro Rodríguez i intentar persuadir-lo perquè es quedi al Barça. De martingales, els jugadors se n'empassen unes quantes, però arriba un punt en què és difícil enganyar-los més.
En l'edició d'octubre-novembre del 2012 de la revista Barça, el club treia tota la seva artilleria en la portada amb onze jugadors de la Masia al primer equip. Pedro hi era, com a titular, i Thiago Alcántara s'albirava com a substitut de Xavi. Del segon, el club va preferir els diners frescos d'un traspàs més que no pas tenir paciència, i al primer se l'empeny cada dia més fora de la institució.
Si finalment el United s'avé a pagar la clàusula de 30 milions d'euros, la marxa de Pedro serà una grandíssima pèrdua, però alhora una sortida més que normal per a un jugador que ha passat de ser una peça d'una vàlua encara avui no reconeguda per molts culers, a veure la seva carrera passar un sotrac i, finalment, a desaparèixer al fons de la banqueta.
Pedro no està dotat anímicament ni té el coratge que es necessita per posar mala cara quan l'han canviat o quan no és titular amb més assiduïtat. A ell, un jove del planter de la Masia, li van ensenyar que la titularitat es guanyava en cada partit i que per entrar en l'onze inicial s'ho havia de guanyar en els entrenaments.
No li han regalat res del que s'ha guanyat a pols i tot el que té s'ho ha merescut, excepte el menyspreu rebut en els darrers anys. Pedro no ha tingut dret a tenir un mal any i a mi m'ha semblat que quan va caure al primer esvoranc esportiu, molts no només el van condemnar, sinó que es van alegrar que per fi aquell esquifit jugador comencés a ser relegat a un segon terme, fora de l'equip.
Pedro no ha fet res per merèixer haver desaparegut de les alineacions del Barça. S'ha merescut haver disposat de més oportunitats de les que ha tingut per tornar a recuperar una posició que es va guanyar a còpia de treballar. Ha estat un extrem extraordinari, però per sobre de tot ha estat un complement únic per a Messi, per la feina defensiva des de la davantera, perquè és un jugador sempre disposat a rebre, a combinar, a l'un contra un, i que s'ha mostrat en tot aquest període amb una humilitat que l'engrandeix, a ell i també a la Masia.
Quan el Barça fitxava davanters els darrers anys, que al cap i a la fi l'han anat arraconant fins a fer-lo fora, ningú dels que entrava es podia comparar amb ell en títols ni coratge. El club, per política, crec jo que perillosa, les darreres temporades ha preferit el suposat gran jugador de fora al producte de la casa. Amb Pedro es pot cometre un greu error, no pel fet de facilitar-li la marxa amb una clàusula baixa per haver jugat pocs partits, sinó per impedir que marxi un gran jugador que podria ser un complement extraordinari al que s'ha considerat el trident intocable.
Espero que aquesta nit, si és el seu darrer partit, en signi un d'antològic que serveixi per enviar un missatge als que gestionen la banqueta més amb por de la reacció dels que es creuen amb el dret de la titularitat, que amb respecte a la feina feta al camp d'entrenament.