El que va aconseguir Josep Guardiola el 2009 es manté com a singular i grandiós, i això no ens pot dur a afirmar que tots els intents per emular-lo que no s'assoleixin s'han de qualificar de fracàs. Aquest és un mot massa recurrent en l'esport, i per desgastat i improcedent caldria buscar-ne un que ofengués menys l'esportista.

Al marge de la nova rucada de Gerard Piqué, una més en un expedient que comença a tenir tantes copes com moments tòxics, especialment en un jugador que pretén representar l'excel·lència que ja costa de trobar-li, i els dubtes que pot generar Luis Enrique, aquesta supercopa contra l'Athletic millor oblidar-la com més aviat millor.

El Barça, el seu entorn, les línies editorials i els xerradors professionals van assenyalar fa pocs mesos als jugadors quin havia de ser el seu destí aquest 2015: l'obtenció dels sis títols.

Un cop aconseguit el triplet, el Barça hauria d'haver disposat d'un calendari favorable per atacar la resta de copes amb garanties d'èxit, però no ha estat així. Fa anys, les supercopes no eren més que un destorb en plena competició, en què a més de pertorbar possibilitaven l'opció al guanyador de distreure la gana en cas que aquell curs no guanyés res més. I això era la supercopa, un bunyol que molestava més que una altra cosa. Els visionaris de fer diners fàcils les han col·locat enmig de l'estiu, abans de començar la temporada oficial, i ben mirat no està del tot malament, excepte l'estatal, que es juga a doble partit.

Fa molts anys, els equips iniciaven la pretemporada amb una progressió de treball físic i tàctic, a més a més de jugar partits contra rivals de categories regionals per agafar el to, i aconseguien arribar al començament de la lliga –en el setembre ja arrencat– amb un nivell més que acceptable. Aquest 2015, analitzem el panorama: un bon gruix de jugadors sud-americans han participat en la copa Amèrica, internacionals amb la selecció espanyola van haver de jugar també partits un cop jugada la final de la lliga de campions i la pretemporada va començar amb partits als Estats Units, on van jugar contra LA Galaxy, Manchester United i Chelsea. Aviam, si donem un cop d'ull, quinze o vint anys enrere, no ens apareix un calendari tan exigent, com a mínim, fins a l'octubre. És més, tornat dels EUA, el Barça se'n va a Florència, torna a Barcelona per enfrontar-se al Roma en el Gamper i mentrestant Luis Enrique va rebent amb comptagotes tots els seus jugadors. Agafa un avió fins a Tbilissi i juga una supercopa contra el Sevilla, i pocs dies després, contra l'Athletic Club a doble partit.

No sé si el Barça hauria d'haver demanat jugar amb un marge més ampli els partits, segur que sí, però no em diguin que per començar una pretemporada el que ha fet el Barça té gaire lògica, mirat des del punt de vista de preparació de l'equip. I, compte, perquè al club se li exigirà el mundial tant sí com no. Recordem com va arribar el Madrid a aquest torneig l'any passat i com es va fondre passat Nadal.

Està bé com a objectiu pretendre guanyar-ho tot, però amb aquest calendari que vetlla més per la facturació que per una bona preparació física, si el Barça pot entrar en la lliga amb un to físic mínimament bo ja serà un èxit.