Gerard Piqué no seria el centre de les xiulades als camps espanyols, i en especial quan juga amb la selecció espanyola, si no hagués pronunciat exabruptes fent befa del Madrid. Si no s'hagués posat amb el madridisme després del triplet del Barça no rebria xiulets. La seva condició de català i el fet que en el seu dia va mostrar simpatia o acceptació pel dret a decidir no n'és el motiu; és, per dir-ho d'alguna manera, l'afegitó. La gent el xiula perquè s'ha mofat del Madrid i, aprofitant la xiulada, els ve al cap que, a més a més, és sospitós de ser independentista. El públic del Madrid té aquestes coses: mai no accepta que ningú faci befa del seu equip, malgrat que el madridisme és una màquina insaciable de faltar al respecte i insultar els seus rivals, preferentment el Barça.

La gent del Madrid que segueix la selecció espanyola ha posat l'ull a Piqué. No els va agradar gens que Piqué digués allò que l'èxit barcelonista, i alhora la davallada madridista la temporada passada, va començar amb la festa de Cristiano Ronaldo amb el músic colombià Kevin Roldán. “Gràcies, Kevin Roldán; amb tu va començar tot”, va proclamar Piqué al mig del Camp Nou quan el barcelonisme celebrava el triplet. A mi aquella proclama nocturna, després d'una bona passejada per Barcelona amb el sol socarrimant els caps i alguna cervesa de més, em va semblar una rucada, pròpia d'un immadur, però també un nou acte del barcelonisme acomplexat que encara arrossega aquesta condició malgrat les cinc copes d'Europa, especialment en la victòria, que sembla que s'hagi de passar per la cara de l'etern rival per assaborir-la bé.

A Gerard Piqué li agrada estar al centre de tot, i ha abanderat fets plausibles igual que actes lamentables, que estan força lluny de la imatge que a ell li agradaria projectar. Passa que Piqué porta molt a dins el perfil de busca-raons, i per això no pot evitar ser explosiu i contundent en els seus actes, malgrat que li passin factura.

En el cas de la celebració del Barça, ell sol es va ficar en el merder on encara es troba. Per fer-ho fàcil: només cal imaginar que un referent del Madrid hagués fet el mateix en una celebració i que hagués buscat les pessigolles al barcelonisme. Possiblement, l'aficionat barcelonista tindria l'ocasió d'esbroncar-lo en cada partit que el madridista jugués amb la selecció l'espanyola, però de ben segur que al Camp Nou aquest jugador no oblidaria la relliscada.

Si a tot això hi sumem la seva darrera sortida de to, l'insult a l'assistent en el partit del Sevilla per un cop de colze que va rebre i el suposat insult en la tornada de la supercopa d'Espanya contra l'Athletic al Camp Nou, pel qual ha de complir quatre partits de sanció, no és d'estranyar que, a còpia d'insistir-hi, Piqué s'hagi convertit en un jugador fàcil d'escridassar a fora, i que aquí la gent ja en comenci a estar tipa. L'enèsima advertència des de dins ha estat que no l'han volgut com a capità quan ho tenia tot per ser-ho.

Piqué ha de frenar en sec. Crec que algú ja l'hi deu haver dit força cops i, si no en fa cas, el gran central es pot convertir en un problema, just quan hauria d'estar gaudint del millor moment de la seva carrera.