Un cop acabat el partit de diumenge al Camp Nou, la remor anava dirigida als joves Munir i Sandro i la preocupació era una: “Aquests nois tenen nivell per jugar aquí?” Això no era el que amoïnava l'any passat per aquestes dates, quan tots dos havien jugat força més minuts que ara i se'ls presentava un futur esperançador... si tenien minuts.

No deu ser fàcil gestionar un vestidor, les alineacions i els egos dels que consideren que tenen la titularitat garantida quasi per contracte. Però el que diumenge van percebre molts barcelonistes a l'estadi és que l'exèrcit de reserva que té ara mateix el Barça i que prové de la Masia no està qualificat per entrar a l'onze. L'explicació la trobo senzilla: un futbolista que no competeix es rovella. No descobreixo res.

Sovint un entrenador en un partit de copa contra un rival menor acostuma a fer sortir al camp les restes del carro del peix perquè guanyi el partit. Si no demostren un cert nivell, tots ens aboquem a sentenciar que són reserves perquè ho mereixen, perquè no tenen nivell i no és d'estranyar que l'entrenador no els doni més oportunitats. La crueltat és màxima en aquests episodis. Hem traslladat al col·lectiu inoperant de jugadors que es passegen pels aeroports i per les banquetes la responsabilitat d'estar mentalment al mateix nivell que un futbolista a qui no es discuteix la titularitat.

Bé, Munir no va fer un gran partit, ni tampoc Sandro, però, en canvi, Bartra sí. El més fàcil és sentenciar els dos primers i enfadar-se perquè el tercer no té més minuts, ja que mostra condicions. Tots ells estan rebent el mateix càstig que l'any passat ja va patir Pedro, que per falta de minuts, per l'absència de rotacions al davant, es va rovellar, com també la seva carrera. Luis Enrique s'ha vist forçat a fer rotacions ja en la jornada 4 més per obligació que per convenciment, i en la lesió de Rafinha ha invocat la Masia més com una solució forçada que com una aposta sense fissures. Hi ha un problema greu al Barça B, però això ho sabem des de fa temps.

El que sí que es pot millorar, però per això s'hi ha de creure, és el fet de donar oportunitats més sovint i continuadament a jugadors que estan vivint un moment important en les seves carreres, que haurien de jugar i no podrir-se en una banqueta o passejant sense esma pels aeroports.

El Barça té un grapat de jugadors de casa que, o entren en la roda de jugar partits amb una certa freqüència, o hauran de marxar, per voluntat pròpia o perquè el club els empeny a fer-ho. S'ha d'acabar el fet de tenir gent de la casa en els entrenaments i a la banqueta per fer el número i traslladar aquests gestos a la mentida que la Masia segueix produint material de primera. No, aquests futbolistes, o juguen i se'ls dóna l'oportunitat i tenen possibilitats reals de jugar, o millor que iniciïn un altre camí.

Per a l'estadística està bé que vagin pujant jugadors als entrenaments i ocupant les vacants a la banqueta, però si no hi ha oportunitats que vinguin d'un entrenador valent, mai no sabrem si Deulofeu, Denis Suárez, Iago Falque, Sandro i Munir, entre d'altres, podrien haver imitat una trajectòria com la de Busquets, Iniesta, Xavi i Messi al primer equip del Barça.