Possiblement, avui se'ls privi d'una plaça als quarts al campionat d'Àsia –els cal imposar-se a l'Iran, el vigent campió, si hi volen accedir–, però la cita d'enguany li ha servit a Palestina per fer-se sentir en el planeta bàsquet. No es tracta d'una federació tan nova –la FIBA la va reconèixer el 1963–, però no ha tingut un camí senzill. Fins i tot, va disputar l'Afrobasket durant els primers anys de reconeixement, assolint un bronze el 1964. De fet, tot just s'ha classificat ara per primer cop per una fase final asiàtica, després de vèncer Iraq i Síria en la prèvia. Fa només tres anys, semblava utòpic pensar que es creixeria tant, quan cada partit de Palestina acabava en tou. Algun d'ells, fins i tot amb -40.

Que l'equip arrenqués en aquesta cita amb un 3-0 –ara matisat, després de patir dues ajustades derrotes en la segona fase, contra la Índia i ahir el Japó– té un nom i cognom: Sani Sakakini. Ningú com ell està mostrant l'orgull a una pàtria masegada per dècades de conflicte i no reconeguda com Estat encara per a molts països occidentals. “Jo estimo el meu país”, va dir l'interior, l'únic professional del roster de Palestina. Nascut a Ramalla, localitat ocupada de Cisjordània –a tant sols mitja hora de Tel-Aviv (Israel)–, mai s'ha plantejat adquirir una altra nacionalitat que, de ben segur, li hauria aplanat la trajectòria professional. “Vull demostrar a la gent del meu país que es pot fer alguna cosa del no-res”, ha explicat en més d'una ocasió Sakakini (1988), tot i ser conscient dels dèficits d'instal·lacions i de llocs per entrenar d'un país reconegut per a l'ONU molt recentment, el 30 de novembre del 2012. Ell, però, ha donat exemple i ha teixit una carrera prou sòlida –ha destacat a la Xina– i ara s'ha fet notar al campionat, en què és molt més que un pivot. És el segon en punts (23,2); el primer en rebots (13,4), el segon en valoració (24,8) i el sisè en minuts (35,9). Va ser ell que va convèncer Jamal Abu-Shamala per jugar per Palestina –va néixer a Minnesota, però el pare era de Gaza– i està rendint amb 22,4 punts i 8,6 rebots; i també ell qui va animar Jerry Steele perquè acceptés venir de Phoenix i construís un equip competitiu. Les bases del seu somni ja estan fixades.