Les situacions que en el món del futbol poden derivar en una crisi són, o bé d'àmbit esportiu, la qual cosa es pot resoldre amb canvi d'entrenador i jugadors, o bé l'economia, que pot acabar amb un daltabaix, com la refundació del Barça el 2003 o l'enrenou dels números el 2010, amb el club establert als tribunals per una guerra entre bandes.

L'economia se'ns fa feixuga perquè ens costa entendre els números i perquè qui té l'obligació de fer-los digeribles en els presenta en de manera nebulosa perquè ens cansem de mirar-los i fem un acte de fe que tot va bé. I així és quan, per falta d'informació, apareixen desgavells directament proporcionals a la foscor dels seus gestors per informar.

En el darrer tram del mandat de Josep Lluís Núñez, va aparèixer l'Elefant Blau amb una doble vocació: fer l'impossible per fer fora del club el president, per la por que s'eternitzés perquè els mandats no estaven limitats com ara, i mostrar una didàctica dels números, a la qual cosa va intentar contribuir el llavors combatent Jordi Moix.

Durant el mandat de Joan Laporta, l'actual director executiu del Manchester City, Ferran Soriano, es fa esforçar tant com va poder perquè el col·lectiu d'informadors i, per transmissió directiva, els socis i aficionats, disposessin de la màxima informació mostrada amb una voluntat pedagògica amb què s'intentava posar llum on sempre hi havia hagut foscor: l'economia.

En l'actualitat, per alguns socis inquiets per la situació econòmica i patrimonial del Barça –amb uns projectes faraònics en l'agenda, com atendre uns sous desproporcionats i una reforma del Camp Nou–, sembla que ha arribat l'hora de desenterrar l'essència d'aquell Elefant Blau, encara que no tant per enderrocar el poder sortit de les urnes de manera democràtica, com per treure l'entrellat dels números del Barça, per fiscalitzar-los des de fora amb un observatori permanent que alerti els socis de la informació que es desprèn dels comptes del club.

A partir de dijous, a Bartomeu li apareixerà un ens extern des del qual es diran coses d'una altra manera sobre els comptes i projectes del club, sobretot després de la marxa de Ramon Adell, que després d'una actuació poc menys que lamentable com a president de la junta gestora, va abandonar el càrrec de president de la comissió econòmica del club, al cap i a la fi, des d'on exercia de conseller i alhora de controlador intern de l'economia del Barça.

Tal com va assenyalar a final de juliol el portal Palco23, la renúncia d'Adell podria haver estat causada per la falta d'atenció per part de l'equip de Bartomeu a l'hora de seguir les recomanacions que el dimitit havia suggerit en matèria de control de la despesa. A més, l'adéu del màxim responsable dels números llavors, Javier Faus, just quan la despesa i el deute s'han disparat, sembla que fa més que necessari que alguna veu, encara que sigui de fora, ens expliqui com són de veritat els números del Barça, que sembla que mai no interessen ningú, però que acaben produint cíclicament totes les batalles a l'entitat.