La necessitat d'innovar o d'introduir algun matís periòdicament resulta imprescindible en el bon funcionament d'un producte, empresa o organització. Les decisions, això sí, s'han de calibrar amb cura perquè no acabin tenint un efecte devastador sobre el que realment es pretenia. A la FIBA, tothom tenia clares totes les conseqüències que portarien intrínseques les finestres obertes durant el curs per jugar-hi cites oficials de seleccions. A l'ens, uns ingressos addicionals remarcables i a països de baixíssim nivell, la possibilitat de rebre la visita d'equips top. Però, i a les grans seleccions, què els aporta? I als clubs, que veuen trencades les seves dinàmiques de treball i han de cedir referents a cost zero per disputar partits, molts dels quals de dubtosa competitivitat?

Això, fins ara, era la teoria, però la realitat no ha fet res més que constatar que aquesta idea suposa una regressió perquè farceix gratuïtament un calendari que no pot estar més comprimit. Si bé el nou sistema no s'aplicarà fins al 2017 en categoria masculina, en la femenina ja està activat. Entre la setmana passada i aquesta, s'ha obert la primera finestra, amb partits de classificació per a l'europeu d'aquí a dos anys. Dissabte van jugar-se un total de quinze duels, i nou van resoldre's per diferències superiors als 20 punts, amb menció especial per la victòria d'Itàlia (+83 contra Albània), Ucraïna (+52 sobre Luxemburg) i Sèrbia, l'actual campiona d'Europa (+43 contra Alemanya). És a dir, partits absolutament prescindibles, que no tenen cap atractiu competitiu per a l'espectador. Lògic. Si ja en els europeus, les primeres fases són insulses, què no seran les prèvies d'aquestes primeres fases? Un disbarat que, per postres, pot fer molt de mal als clubs. De fet, a l'Spar Citylift Girona ja l'ha deixat sense Spanou –un mínim d'un mes i mig de baixa–, lesionada a la mà dreta en el partit de costellada contra Suïssa. Perquè, tot i tractar-se de mala sort, aquests partits sense la tensió del resultat sempre tenen perills amagats. I això ara tot just és el principi d'un sistema que no dinamitzarà res, perquè a les fases finals hi aniran els mateixos de sempre. La FIBA s'ha equivocat, i ho sap, però business is business.