Qui faria fàstics a un element que, en la primera fase de l'Eurolliga, ha acreditat 20 punts, 3,5 rebots, 4,2 assistències, 6 faltes rebudes i 19,3 de valoració en 30 minuts de mitjana? Segurament ningú, i així en fred, la pregunta pot semblar estrafolària. Però no ho és.

Tot es pot analitzar des de molts prismes i visions interessades, però n'hi ha una d'irrebatible: l'Armani Milà ha fet el ridícul en la primera fase de l'Eurolliga. Amb la seva capacitat econòmica, resulta inexplicable que el Cedevita li hagi robat una plaça per al Top 16 que, a priori, li semblava assignada. O, dit d'una altra manera, hi ha tantes explicacions i errors en cadena comesos des de l'estiu que tot s'aguantava amb pinces, tal com es va teixir. Un entrenador que ja havia patinat a l'Unicaja, el seu últim gran projecte (Repesa); un roster amb onze cares noves i excessius cromos en unes posicions i dèficits marcats en d'altres, com la d'un base amb cara i ulls; i un referent, Alessandro Gentile. Que el còctel ideat no ha funcionat s'ha vist a la pista, però potser els grans mals no es trobaven tant en la política de fitxatges de l'estiu –que també–, com en la distribució de rols. I m'explico.

La lesió de Gentile a partir de la jornada 6 de l'Eurolliga ha permès visualitzar un Armani Milà amb ell i un altre sense la seva estrella. I la conclusió, a través de les xifres, deixa clar que ell ha acabat sent, involuntàriament és clar, una distorsió del joc col·lectiu, sobretot ofensiu. Quan hi ha estat, ha acaparat molta pilota –16,3 tirs, un de cada quatre de l'equip–, fet que els ha convertit en previsibles i els resultats se n'han ressentit. Fins que es va lesionar, els de Milà acreditaven 1-5 i, en els quatre partits que no hi va ser, 2-2 i això tenint en compte la particularitat de l'última jornada, perdent contra el Llemotges a casa ja estant eliminats. Però això no és tot. Sense ell, la resta s'ha alliberat. I ha fet un pas endavant –han acreditat 76,2 punts i n'han rebut 79, quan amb Gentile en feien tan sols 72 i n'encaixaven 80,2–, passant-se més la pilota i jugant més en equip. Això se certifica sobretot amb el salt en assistències, quasi cinc més de mitjana en els últims quatre duels (de 14,3 a 19). La brillantor de l'estrella ha enfosquit l'equip.