Ferir sensibilitats
Si hagués de fer una recomanació al president del Barça, aquesta seria que abandonés per sempre més la matèria sensible que ha esdevingut la sanció de la FIFA, per no ferir la sensibilitat dels culers, no de tots, però sí dels que es van enfadar molt quan van saber que el club, malgrat estar advertit, es va fer el boig i no va atendre el requeriment de no tenir jugadors estrangers menors d'edat a la Masia. Hi va haver molts seguidors que no van entendre que el club, presidit llavors per Sandro Rosell, mirés cap a un altre cantó i després es mostrés ofès i dient en privat que hi havia una mà negra al darrere (hi va haver una denúncia anònima), tot empenyent els periodistes perquè escrivíssim el nom del Real Madrid. No, no el vam escriure pel risc que suposava rebre una denúncia, per falta de proves.
Ara el president del Barça ha mostrat un suport ben entès, però vorejant el cinisme quan ha defensat el Madrid i Atlético, sancionats un any sense poder fitxar pel mateix cas que el Barça, tot dient: “Si han actuat com nosaltres, amb honestedat, no té sentit la sanció, perquè es desproporcionada i exagerada.”
En la sanció del Barça, ara mateix no em ve al cap ni un sol nom de president ni de club que fes costat al Barça. És més, aquella sanció va servir perquè a tot l'Estat el Barça i la seva Masia fossin la mofa de tots, posant en dubte els valors que transmet el Barça.
No està malament que el president del Barça tingui un posicionament respecte a un fet, però també ha de tenir en compte no ferir sensibilitats, especialment a casa seva, on el club ha hagut de passar en solitari un calvari i una vergonya aliena que encara dura, encara que per a alguns mitigada perquè el rival també l'ha de patir.
Suggeriria a Bartomeu que obviés les preguntes sobre aquesta matèria, per no confondre més, per molt que segueix entenent que el Barça va obrar bé i que prova d'això és que malgrat la sanció el soci majoritari li va donar suport a les urnes, atorgant-li la presidència durant sis anys.
També pot ser que aquests darrers dies Bartomeu estigui servint-se de la ironia, i que de la mateixa manera que ha demanat que canviïn la norma del penal i l'expulsió del porter, que tant va beneficiar diumenge el seu equip, estigui ensabonant el Madrid i l'Atlético tot desitjant-los sense dir-ho que es cremin a l'infern. No descartem res.
Del que sí que tenim constància és que al seu dia, Bartomeu va parlar d'una mà negra en la sanció de la FIFA, un càstig que amb la norma a la mà va ser més que just. No estic defensant que el Barça ho mereixia, sinó que el Barça es va creure més important que la llei.
L'esperit de la norma que va castigar el Barça és idíl·lic i tots hi hem d'estar a favor, perquè no es pot permetre que els clubs vagin a pescar jugadors a l'Àfrica i els que no els serveixin els deixin desemparats per les ciutats. El Barça, és clar, és un model, perquè el que prestava era una qualitat de vida sublim als que acollia a la Masia. Res a castigar, sempre que no hi hagi una norma que et prohibeixi fer això que tan bé fas. Per això, després de sentir-se perseguit i maltractat, i sent el centre de la mofa a la península, les paraules de suport i enteniment de Bartomeu no deuen haver caigut gaire bé en alguns culers que encara se senten avergonyits perquè el seu club va haver d'estar un any sense poder fitxar.