El Barça està al límit. L’equip culer està encallat, no progressa, està col·lapsat. Viu ara mateix un dels pitjors moments des que Xavi Hernández en va agafar les regnes, i ben segur que aquesta aturada de seleccions que arrenca avui i que s’allarga fins d’aquí a dos dissabtes li anirà d’allò més bé. S’ha d’aturar, perquè la inèrcia que arrossega no pinta bé. És clar que no resoldrà en aquests dies el problema de joc col·lectiu que té, però agafar una mica de distància de la competició només pot fer-li bé. Després de dos partits molt dolents al feu de la Real Sociedad (0-1) i del Xakhtar (1-0), en què el conjunt blaugrana va mostrar la seva pitjor cara, s’esperava ahir una reacció al Lluís Companys contra el Deportivo Alavés, que acaba d’ascendir, però l’equip no va ser capaç d’oferir-la. Al grup orientat per Xavi li va tornar a costar una barbaritat imposar-se futbolísticament al rival, va ser lluny de mostrar una versió convincent i, de fet, en una primera part dolentíssima, que va començar perdent en la primera jugada i en què l’estadi el va acomiadar amb xiulets, hauria pogut marxar sentenciat. Encara bo que en la segona meitat va emergir Lewandowski amb un doblet per culminar una remuntada i assolir una victòria (2-1) que permet al conjunt culer seguir a 4 punts del líder, el Girona, i a 2 del Madrid, tot i continuar en el sotrac de futbol.

Ja l’inici ahir va ser calamitós. El que li faltava a l’equip en el delicat moment en què està. El Barça va servir de centre i, 18 segons després, ja perdia 0-1. A Gündogan li van pispar la pilota. Guridi la hi va prendre i va armar un atac rapidíssim combinant a la banda amb Javi López, que va centrar cap a Samu (1’), el qual va finalitzar la jugada rematant a gol. Ja tocat, el conjunt culer no es va sobreposar a aquesta diana matinera i no va trobar la manera d’inquietar l’equip entrenat per Luis García Plaza, ben endreçat a camp propi, que va acumular gent al darrere i, quan va tenir la pilota, sí que va saber com trobar la porteria de Ter Stegen. Samu Omorodion, un tanc d’1,93 metres d’alçada, de 19 anys, que pertany a l’Atlético i està cedit al club vitorià, va ser la clau de tot plegat. L’ariet, autor del 0-1, es va menjar Kounde, i a punt va estar de marcar tres gols més: un xut el va estavellar a la xarxa exterior; un altre, al travesser, i el tercer, en una acció d’un contra un amb el porter alemany, el va rematar a fora. No tenia gaire sentit que Araujo, probablement el millor central del món, estigués jugant de lateral dret amb el vestit a mida que li estaven fent a Kounde de central, i Xavi, passat el minut 30, va posar l’uruguaià a l’eix de la defensa i el francès de lateral. Des d’aleshores, Samu no va tornar a tenir cap ocasió.

Amb la rereguarda lligada, doncs, els culers van poder atacar sense més ensurts al darrere, tot i que al davant van mostrar la falta d’idees dels últims temps. No va funcionar que Cancelo, que partia de lateral esquerre, anés cap a dins a la medul·lar per fer costat a Gündogan; tampoc Pedri ni Fermín van aconseguir rebre entre línies; ni a les bandes João Félix i Lamine Yamal van desequilibrar. D’aquesta manera, Lewandowski, que tampoc està en el seu punt de més lucidesa, va tornar a estar desassistit i per tant passant de puntetes per l’enfrontament.

El polonès, però, que encadenava sis enfrontaments sense marcar, es va rebel·lar a tot plegat després del descans i, amb un cop de cap inapel·lable a centrada de Kounde, va fer l’empat (53’). L’equip no va millorar gaire amb els canvis –van entrar Raphinha, Balde i Ferran–, va seguir sense produir volum de joc ofensiu tot i tenir la pilota, encara que Ferran, des del punt de vista individual, sí que va donar una cosa diferent, com desmarcatges de ruptura. En un dels quals, va guanyar l’esquena de la defensa visitant, va entrar a l’àrea i va ser objecte de penal. Lewandowski (78’), amb una definició magistral de la pena màxima, va capgirar el resultat. El marcador ja no es va alterar, encara que ho hauria pogut fer, ja que l’Alavés va acabar collant i va fer fins a dues rematades de perill sobre la porteria local que van marxar a fora per poc. El Barça, doncs, va acabar demanant l’hora en un altre mal enfrontament. Jugant així, el més normal és perdre, però va guanyar. Així, amb el cop parat, és més senzill reflexionar, perquè ho ha de fer.