Barça

El protagonista

Robert Lewandowski

Per fi, Robert

El polonès feia sis partits que no marcava i que ni tan sols xutava a porteria, però va firmar un doblet decisiu contra l’Alavés

Robert Lewandowski no marcava des del 23 de setembre. Victòria 3-2 contra el Celta. Una lesió a Porto el va deixar tres setmanes fora de combat, però tot i així eren un total de 390 minuts sense marcar. I no només això, sinó que ni tan sols havia fet un sol xut a porteria. Dades alarmants i preocupants per a un davanter com ell, expert com a depredador d’àrea, i que ha de marcar diferències en aquest equip. Tot plegat, enmig d’aquest context delicat en què es troba immers el Barça, amb greus problemes de joc.

La reacció que havia de produir-se contra l’Alavés, necessitava un pas endavant de tots els jugadors. Lewandowski no va fer el partit de la seva vida, però va aparèixer per rescatar el Barça com havia fet tantes altres vegades en el passat. En una primera part molt fluixa de tot l’equip, els companys només van trobar Lewandowski una vegada. Va ser Gündogan, que li va picar una pilota deliciosa similar a la que havia rebut de João Félix en el penúltim gol que havia marcat com a blaugrana. Aquest cop, però, Sivera va negar-li el gol amb un bon peu.

Ara bé, el killer no va perdonar en la segona. Pocs minuts després de la represa, el polonès va rebre una centrada de Koundé des de la dreta i va alçar-se més que ningú per enviar una rematada impecable i impossible per al porter de l’Alavés. Robert es despertava, Montjuïc es despertava. Va ser el primer traç d’una remuntada sense brillantor, però que dona aire a l’equip abans de l’aturada. I qui l’havia de culminar? El mateix Lewandowski. Des del moment en què l’àrbitre va xiular el penal d’Abqar a Ferran Torres, totes les mirades es van centrar en el 9 blaugrana. El nerviosisme a l’Estadi Olímpic Lluís Companys era enorme i Lewandowski va respondre amb un llançament no apte per a cardíacs. Anant a poc a poc fins a la pilota i fent aquella paradinha ja habitual en ell. Allargant el patiment i la incertesa. Calma. Directe a l’escaire dret de Sivera. Impossible per al porter. Esclatava i respirava Montjuïc. Per fi, Robert. Gols necessaris, i més que en faran falta en els pròxims mesos.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)