Pels camins del Tour 2023
Etapa 10. Vulcania - Issoire
Vulcania és un no-lloc, o sigui una mena de parc d’atraccions educatiu. Situat a Saint-Ours-les-Roches, a 15 km al nord-oest de Clermont-Ferrand, va ser impulsat per Valéry Giscard d’Estaing quan era president del Consell Regional d’Alvèrnia. Es va inaugurar oficialment el 2002 enmig de les protestes dels grups de defensa de la natura. Actualment, el nombre de visitants del parc no arriba ni a una tercera part dels previstos anualment. Des d’aquest indret –i amb ànim de revifar-lo– avui sortirà l’etapa del Tour, un recorregut especialment complicat pel Massís Central, amb cinc colls de muntanya.
Primer passaran per Orcines, on va néixer Pierre Teilhard de Chardin l’any 1881. Una placa a l’església recorda que hi va ser batejat. El panteó de la família Michelin –els de les rodes i les guies– es troba també en aquest cementiri d’Orcines. Tot seguit els ciclistes arribaran a Orcival, enclavat a la magnífica vall de Sioulot, al sud de la cadena dels Puys, un poble de muntanya construït sobre un teló de fons de traquiandesita i pissarra, però conegut sobretot per la seva basílica romànica, una de les cinc grans esglésies romàniques d’Alvèrnia amb l’església abacial de Saint-Austremoine a Issoire, la basílica Notre-Dame-du-Port a Clermont-Ferrand i les esglésies de Saint-Nectaire i Saint Saturnin.
Després d’Orcival l’etapa passarà pel coll de Guery i per Rochefort-Montagne; no confondre amb el Rochefort del formatge, perquè el que fan aquí és el de Laqueuille, un Bleu d’Auvergne creat el 1854. La Société Laitière de Laqueuille - La Mémée us en servirà el que faci falta.
A l’estació termal del Mont Dore els ciclistes podrien afegir els seus noms a tots els que hi han fet estada, entre els quals les guies destaquen: Madame de Sévigné, Alfred de Musset, Honoré de Balzac, Marie de Hohenzollern-Sigmaringen (mare del rei dels belgues Albert I), Marie de Saxe-Cobourg-Gotha (reina de Romania), Marcel Proust, Georges Clemenceau i el mariscal Jean de Lattre de Tassigny. George Sand, que hi va seguir una dotzena de cures al final de la seva vida, va escriure una de les seves novel·les, Jean de la Roche, prenent com a tema l’estació termal. Per la seva banda, Anatole France va publicar Jocaste, l’acció del qual també es localitza al Mont Dore i els seus voltants.
Però les rodes hauran de continuar girant de pujada, ara cap al coll de la Croix Saint-Robert, el més alt de l’etapa. A Chambon-sur-Lac podran veure de reüll –com el seu nom ja indica– el llac de Chambon, d’origen volcànic, igual que la pedra amb què està construït el veí Château de Murol. Ja em perdonareu que insisteixi a anomenar els castells “château”, però a França cal respectar aquestes denominacions. Fins i tot quan es tracta d’un misèrrim dipòsit d’aigua, hem de dir “château d’eau”.
Després d’un altre coll, la carrera travessarà Besse-et-Saint-Anastaise, un altre poble volcànic del qual era nadiu Nicolas Bourbaki, un personatge fictici creat per un grup de matemàtics liderat per André Weil (el germà de la Simone Weil). El grup, autor de diversos tractats essencials, va gaudir de la seva major influència als anys seixanta i setanta, quan Nicolas Bourbaki va guanyar cinc medalles Fields, el màxim honor del món en el camp de les matemàtiques.
L’etapa encara passarà per un parell més de llacs, tres colls de muntanya i uns quants pobles que semblen sorgits de la terra igual que els volcans de la zona: Compains, Ardes, Vodable, Tourzel i Perrier –no confondre amb l’aigua mineral.
Arribats a Issoire els ciclistes ja tindran la feina feta. Què hi ha per veure en aquesta subprefectura? Principalment la Tour de l’Horloge i l’abadia de Saint-Austremoine. Sota el cor de l’església hi ha una magnífica cripta amb un preciós reliquiari del segle XIII en esmalt de Llemotges. Va ser comprat pel pare Daguillon l’any 1853 per dipositar-hi les relíquies de sant Austremoni. Robat el 1963, el reliquiari finalment es va recuperar a Hawaii.
A Issoire es poden degustar les famoses suprêmes, un pastís de merenga amb crema de praliné que el pastisser de La Couronne d’Arthur continua fabricant, després de comprar el secret al darrer artesà de la zona. Envoltat de l’olor de la brioixeria, Christophe Gignac allarga una cullera i us convida a tastar una lleugera mousse de praliné, el cor untuós de la suprême.