Opinió

Pep Riera
Pep Riera

El faraó es va menjar el futbolista

Hi ha imatges que van directes a la memòria selectiva. Per als que, com jo, tenim la sensació que al disc dur del cervell hi acumulem massa informació supèrflua, se’ns activa la dopamina quan algun...

0
Jordi Osúa
Jordi Osúa

La muntanya del calvari culer

Dimecres s’acompliran 20 anys de la sobtada mort de Manuel Vázquez Montalbán a l’aeroport de Bangkok. L’agost de 1990, en plena contrarellotge per a la construcció de les infraestructures olímpiques,...

0
Frank Bayer
Frank Bayer

Suneo, Smithers, Karanka o el mossèn de ‘Terra Baixa’

El pitjor de Doraemon no és en Gegant quan fa actes de maltractament físic als seus companys, sinó en Suneo quan legitima amb el cul ben tancat la manera de funcionar del tirà per mantenir el seu estatus:...

0
Xavier Coromina
Xavier Coromina

El crèdit s’acaba, Xavi Hernández

És com si Xavi Hernández no tingués al mig del camp cap jugador capaç d’executar les ordres de la banqueta o de retenir les indicacions dels entrenaments; o, qüestió més simple, no fossin tots,...

2
Xavier Agustí
Xavier Agustí

Homenatge a Pep Blanchart

Tothom que hagi estat vinculat mínimament al BM Granollers en les quatre últimes dècades coneix Pep Blanchart (1959). La seva presència a peu de pista i com a mestre de cerimònies en totes les grans...

0
Toni Romero
Toni Romero

Motors que rategen

M’agradaria escriure tot el contrari, però no puc. I d’això ja fa molt temps. Les dues grans disciplines de la competició amb volant i quatre rodes, la F-1 i els ral·lis, transiten per una decadència...

0
Oriol Robiro Prat
Oriol Robiro Prat

Contra Espanya al Bernabéu

Per a la gran majoria d’aficionats al futbol, si més no pels seguidors d’equips de primera divisió, les aturades de seleccions són un infern. Una sentència que s’ha escrit i dit cinquanta mil...

1
Francesc Espiga Corbeto
Francesc Espiga Corbeto

El beisbol de l’octubre

Algú, no em diguin qui, va escriure un dia que amb el beisbol passa una mica com amb el jazz. Com a esport costa d’entrar-hi, ja que el seu ritme de joc, la falta d’arrelament cultural o la pròpia...

0
Jaume Arxer
Jaume Arxer

L’art de dissimular els nervis

Com que no en tenim prou amb els trasbalsos que ens brinda la vida, ens agrada enfonsar-nos en la tragèdia diària. Per exemple, idolatrar un equip de futbol és abraçar els nervis fins a l’eternitat....

0
Anna Puig Cantarero
Anna Puig Cantarero

En construcció

És un clàssic però, tanmateix, una veritat com un temple. En el bàsquet, els partits es construeixen des de la defensa. Hi ha una llei no física inexplicable que diu que la cistella es fa proporcionalment...

0
Joan Martí
Joan Martí

Ensopegades reversibles?

La columna vertebral del Barça està fora de combat. Sense Pedri ni Frenkie de Jong la capacitat de creació ha quedat empobrida i sense una bona sala de màquines, el joc s’ha tornat força més intermitent...

0
Frank Bayer
Frank Bayer

El Barça de Xavi que mai arriba

El Barça perviu entre la nostàlgia d’un passat idealitzat, l’esperança hiperbòlica del futur, i la mesura impossible de qui intenta conciliar expectatives amb realitat. Aquesta naturalesa neuròtica...

0
Sense foto
L’EDITORIAL

Kiptum i el mur de les 2 hores

La frontera de les dues hores en la marató comença a perdre l’etiqueta de fantasia que semblava dur incorporada, més enllà d’aquell repte singular d’Eliud Kipchoge, que va fer el 2019 una marca...

0
Carles González
Carles González

Les mans, un xou

La polèmica arbitral no deixarà d’existir en el futbol. Ni amb tecnologia, ni amb 20 arbitres sobre la gespa. Mai. Al final el futbol és un joc d’errors i això el fa especial i sempre hi haurà...

0
Lluis Simon
Lluis Simon

Això s’acaba, companys

No vull portar a un malentès amb aquest titular. No parlo de mi, de moment. Aquestes línies venen a tomb del nou campionat que ha assaborit a la Fórmula 1 el nostre amic Verstappen. Tots els que passin...

2
Paula Muriel
Paula Muriel

Estimar i deixar marxar

Ja ho va dir Gerard Piqué el dia del seu comiat com a jugador del Barça i com a professional: “Quan et fas gran, t’adones que, a vegades, estimar és deixar marxar”. Sona molt dur, però és necessari...

0
Arnau Madrià
Arnau Madrià

Un tomb per la vida gironina

Joaquim Maria Puyal, als anys noranta, va conduir un programa a TV3 que es deia Un tomb per la vida on molts personatges de la societat catalana parlaven del seu testimoni històric. Precisament, l’altre...

0
Pere Bosch i Cuenca
Pere Bosch i Cuenca

Aquelarre feixista al camp de les Corts

El 29 de juny de 1939, el camp de les Corts torna a obrir les portes. Es tracta del primer partit després de l’ocupació de Barcelona per part de l’exèrcit franquista. El club ha estat degudament...

1
Jordi Grau
Jordi Grau

El got mig ple

El Barça va guanyar al camp del Porto a la Champions i és un dels quatre únics equips europeus, amb el Manchester City, el Bayern i el Madrid, que ha guanyat els dos primers enfrontaments a la màxima...

0
Jordi Dorca
Jordi Dorca

Carnet de soci animal?

M’haureu de perdonar, però no tinc més remei que autoreferenciar-me. Fa un any vaig escriure a aquest mateix diari un article que vaig titular Manifest per un partit a Montilivi amb públic exclusivament...

0